Llista unitària, segon assalt

Primer de tot voldria que llegíssiu un fragment del Full de Ruta que l’ANC va aprovar en assemblea general ordinària a Lleida el 12 d’abril de 2015:

Requisits: En aquests moments correspon als partits polítics sobiranistes arribar als acords de mínims esmentats abans.
Tanmateix, si les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línia expressada, durant el mes de juny del 2015 l’ANC es plantejarà d’organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta als simpatitzants que vulguin, a fi de conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de ser el paper de l’ANC.

Fixeu-vos que això es va aprovar molt abans del segon intent de Mas d’aconseguir una llista unitària, amb la compareixença a Molins de Rei del passat 20 de juny. Jo no ho havia llegit fins avui, però Mas segur que sí que s’ho havia llegit. L’ANC ja tenia prevista la possibilitat d’haver de fer una consulta interna. Consulta que ja ha començat i que acabarà aquest dissabte a les 2 del migdia. Però en quin cas s’havia de realitzar la consulta? En el cas que els partits polítics no fossin capaços d’arribar a un acord de cara al 27S.

Però això no havia passat, l’acord havia arribat i s’havia signat un altre Full de Ruta on deia que els partits anirien per separat, compartint un primer punt en comú. I el molt honorable President Mas, a Molins de Rei, es va passar pel forro aquest acord, provocant al mateix temps, un altre rebombori intern entre les fràgils (i cada cop més fastiguejades) files independentistes.

I per què fa Mas aquest segon intent d’aconseguir una llista unitària? Un anàlisi simplista diria que és degut a la victòria de Colau perquè era una coalició de forces, i que Mas s’ha espantat. Crec que seria un anàlisi equivocat. Per mi, sense tenir-ne proves de cap tipus, la majoria de votants de Colau, van anar a votar Colau. Si molt m’apures, al “Coletas“. Però no a Forcades, ni molt menys a ICV. Una prova és que al no poder utilitzar el nom inicial de Guanyem, van posar la cara de Colau a les paperetes perquè els seus votants no es confonguessin a l’hora de votar. Ho explica ella mateixa en una entrevista.

La victòria de Colau se l’ha guanyat ella soleta, tirant d’odi a CiU. I que ningú no torni a dir que ha estat gràcies al vot d’ERC. El vot d’ERC a Colau en la investidura va ser simbòlic i, vistes les reaccions, molt desafortunat per part de qui prengués la decisió. Perquè Colau hauria sigut alcaldessa tant si ERC l’hagués votat, com si no.

En aquest segon intent de Mas d’aconseguir una llista unitària, ja m’inclino a pensar que és perquè amb llistes separades, té por de perdre. Quasi segur que guanyarà les eleccions, perquè entre els que no som de cap partit, el President ens tira molt, però si sumem ERC, CUP i altres forces d’esquerres independentistes que van sorgint, es pot trobar en minoria. La tendència en els últims resultats electorals autonòmics, així ho indica. Per això vol la llista unitària. Però de fet, crec que ja no la vol. El considero intel·ligent i si la volgués de veritat, no hauria actuat així.

Vistes les reaccions dels militants d’ERC i CUP davant el seu primer intent i l’animadversió que van mostrar envers la seva persona, és absurd que ho tornés a demanar tal com ho ha fet. Si la volgués, en privat hauria anat a l’ANC i hauria intentat que fos ella qui proposés la llista unitària sense que es veiés la seva mà enlloc. Potser ho ha intentat i l’ANC s’hi ha negat perquè ja hi havia un acord firmat de cara al 27S. O potser Mas ha preferit fer-ho així, públicament, per seguir esgarrapant vots a ERC i CUP per la seva negativa a la llista unitària. En el primer intent, s’ho va manegar prou bé, i en el desencís general post 9N, Mas en va sortir reforçat i tot. Si més no, enfront a ERC. I ho ha tornat a intentar.

I a més, obliga a l’ANC a fer la consulta interna. I surti el que surti d’aquesta consulta, a Mas li anirà millor que si hagués deixat les coses com estaven. Si guanya el Sí i aconseguim que vagin tots junts, no perdrà. Si és que Sí, però ERC i CUP no hi volen entrar, s’emportarà per ell sol tots els vots que arrossegui la llista unitària. I si surt que No, estarà legitimat per fer una Llista del President amb molts independents de la societat civil i emportar-se tots els vots independentistes que estan negres amb els partits i els seus militants. Altre cop, Mas ha passat la mà per la cara a tota la resta.

Creient-me tot el que us he explicat, algú pot pensar que jo, com a membre de ple dret de l’ANC, votaré No a la consulta. No pas! Votaré un Sí com una casa de pagès. Perquè segueixo volent llista unitària, sigui qui sigui que la proposi, on hi siguin totes les forces independentistes que es presentin el 27S. La meva defensa de la llista unitària és resumeix en quatre punts:

1. Crec que és la forma més visible per tothom de convertir les eleccions en plebiscitàries.
2. La campanya electoral serà més neta entre els partits independentistes.
3. No només no crec que es perdessin vots independentistes, sinó que seria més fàcil guanyar-ne del coixí d’indecisos.
4. En cas de guanyar, els 18 mesos següents serien més fàcils de gestionar anant junts que separats. El 9N original ens ho va ensenyar.

Per això votaré Sí a intentar fer una Llista Unitària per la Independència. Ja veurem què surt perquè he sentit membres de l’ANC donant per fet que sortirà Sí perquè creuen que l’ANC sempre ha volgut la llista unitària, membres que donen per fet que sortirà que No perquè els estatuts de l’ANC diuen que no es convertirà en partit polític i membres que votaran que No perquè és Mas qui ho proposa o perquè creuen que es perdran vots. Sigui quin sigui el resultat de la consulta, posaria la mà al foc que no s’aconseguirà la llista unitària amb TOTES les forces independentistes.

En aquest cas, encara que hi hagués una pseudo-llista unitària, crec que votaré la CUP. En els 18 mesos següents al 27S, entre d’altres coses, s’haurà de redactar una Constitució. I no vull que s’escori a la dreta. Per això, si van per separat i no poden remenar les cireres des de dins, vull una CUP forta. Si, per exemple, acaba arribant el “coco” del TTIP, vull que hi puguem dir la nostra en referèndum. No podem permetre que les grans empreses passin per sobre de les lleis del nostre Parlament. Perquè d’això va el TTIP.

Si tinc tant clar que no s’aconseguirà una llista unitària de veritat, potser seria millor votar No d’entrada i no ajudar a Mas amb el meu Sí. Després de reflexionar-ho, millor que Mas es quedi amb una pseudo-llista unitària que l’ajudi a capejar la patacada electoral o aquest home és capaç de no convocar el 27S. A més, si la llista unitària la proposa l’ANC, no crec que l’encapçali Mas. I això, ara ja va bé. Ja ha arribat l’hora.

Si Mas hagués convocat les eleccions per abans de les municipals, tal com volia TOTHOM, els de llista unitària i els que no, hauríem capejat millor la irrupció de Podemos. Personalment, a Catalunya, havent-hi les CUP, no donava un duro per Podemos. Però les municipals m’han demostrat que estava equivocat. Podemos arriba a gent on no ho fa la CUP. Crec que aquí, Súmate ha de jugar-hi un paper molt important si ens en volem sortir. Perquè ara, amb la victòria de Colau, Podemos és més fort que no pas abans. I tirant d’odi a Mas, el cap més visible del procés. Mala peça al tinter. Ja sigui amb llista unitària o sense, crec que ha arribat el moment de canviar d’entrenador.

Si heu arribat fins aquí i us agrada Mas, perquè ho ha fet molt bé, és el que està imputat, ha tingut aparicions públiques impecables que us van marcar, voleu que us representi a l’exterior… no patiu. Tot això ho pot seguir fent de número 5 a la llista i si cal, el fem portaveu del procés. I que vagin ell i la nova Presidenta Forcadell, a pidolar diners pel món 🙂

Pau Baig i Pujol

* Si t’ha agradat l’article, ja saps, comparteix-lo i tal.