Hem guanyat? Vots i escons

baner-campanya-27s

Ahir em vaig topar amb una conversa de Facebook entre un votant cupaire i un militant del PSC. Discutien sobre si el 27S era un plebiscit i sobre si s’havia guanyat o perdut. El del PSC creia que no era un plebiscit i que era poc democràtic que féssim la independència sense tenir el 50% + 1 dels vots. I també pensava que s’havia de fer un referèndum. La conversa ja estava acabada i tot i que em feia força mandra, no vaig poder estar-me de dir-hi la meva. I com que va acabar sent tot un escrit, he decidit compartir-lo. Aquí va:

Hola!

Interessant conversa. Amb permís, hi fotré cullerada 🙂

És evident que fer un referèndum és la millor opció i el que s’hauria fet en un país normal ja fa molt de temps. Però estem a Espanya. Com fas el referèndum que vols per tal de que sigui “democràtica” la independència? No pots. És impossible.

Llegir-ne més…

Als catalanistes i als indepes de ICV

baner-campanya-27s

Com que no tinc més temps seré molt breu.

Pel que fa als independentistes d’ICV em sembla vergonyós que hagin oblidat el 9N. Recordo la indignació que van mostrar davant la reconversió cap al 9-9N bramant al vent que en “política no tot s’hi val!”. Els hi anava la vida! I ara van ells i actuen com si el 27S no fos la continuació del 9N. Com si no fos l’intent penós que estem havent de fer per poder comptar quantes persones volen la independència. O potser el 9N va resoldre aquesta incògnita? Per la gent d’ICV és com si no hagués ni existit. Han tocat poder a Barcelona amb la Colau i volen la poltrona. Molt trist.

Llegir-ne més…

Reflexió dels debats

baner-campanya-27s

No m’importava gaire el que passés en els debats perquè dubto molt que els indecisos que queden a aquestes alçades del procés, es mirin un debat més de 2 minuts. Però tot i així me’ls vaig mirar de fons. Dels indepes, Toni Comín i sobretot Anna Gabriel, molt bé. Baños, bé. Romeva, una mica fluix. Sobretot a la primera part del debat de la Sexta. Creia que tenia més taules en política. Iceta, el que en tenia més.

Els partidaris del No, negant-se a acceptar que això va de Sí o No. Donant per fet que la independència és impossible perquè és il·legal i que ara això va de fer fora a Mas. I els milions de catalans i catalanes que clamem per la independència, com si no existíssim.

Llegir-ne més…

Junts pel Sí o CUP? #VotaPerMi

baner-campanya-27s

Si ja tens clar que vols votar independència, pot ser que dubtis entre votar a Junts pel Sí o a la CUP. Jo també dubtava, però ara ja no.

D’entrada per mi Junts pel Sí no és Mas, Convergència o encara menys, el Pujol. És molt més. Junts pel Sí representa la pluralitat independentista de les manifestacions dels 11S. Representa a tota la gent que no hem militat mai per cap partit i que fa temps que ens hem polititzat per aconseguir la independència. És la llista del Sí. Sense sigles de partits.

Els independentistes ens hem trobat amb que el president actual que havia de donar resposta al nostre clam, era Artur Mas. I ha decidit imposar els tempos que creia adequats i les seves condicions. Però ens ha fet anar avançant i ens ha posat les urnes. I si ens falla, li passarem per sobre, en posarem un altre i ho tornarem a intentar. No vull ni pensar com hauria donat resposta el president Montilla.

Llegir-ne més…

A los catalanes-españoles (II): De eso se trata

a-los-catalanes-españoles

En la primera parte de éste artículo terminaba diciendo que el independentismo mayoritario no era por motivos identitarios o históricos, sino que se trataba de que “hace años que tenemos un estado que va en contra del pueblo catalán”. Para empezar, me corrijo a mi mismo. No porque no sea cierto, sino porqué expresado así, puede dar lugar a malinterpretaciones. Lo cambio por “pues se trata de que ya hace años que tenemos un estado que va en contra de la gente. Y queremos un estado que vaya a favor. De eso se trata”. Porque no es exclusivo de los catalanes lo de tener un estado en contra.

Para defender mi afirmación os contaré un par de hechos concretos.

El primero se sitúa el 22 de octubre de 2014 cuando el gobierno español suspendió, mediante el Tribunal Constitucional, el decreto ley de pobreza energética aprobado por el Parlament de Catalunya en diciembre de 2013. Dicho decreto permitía que durante los meses de invierno no se pudiera cortar la luz, agua o gas a las familias que no pudieran pagar las facturas. Estoy muy a favor del decreto. Si se rescatan bancos, ¿por qué no rescatar personas? Que ni eso, porque el decreto no anulaba el pago de las facturas, sino que solo lo aplazaba.

Llegir-ne més…