Quatre coses sobre mi
Qui sóc i com vaig començar?
Em dic Pau Baig i Pujol i vaig néixer l’onze de maig de 1983 a Vilanova i la Geltrú. Sóc el fill petit del Salvador i la Teresa i tinc un germà quatre anys més gran que jo, el Roger.
Als dos anys (sóc fill de mestre) vaig començar a anar a l’Escola Cossetània. Una escola de la que n’estic molt orgullós 🙂
El primer contacte amb la informàtica va ser a casa, jugant amb un Spectrum amb el meu germà. El següent record que tinc és quan mon pare ens va ensenyar quatre coses sobre MS-DOS. Deuria tenir 10 anys i el tema em va apassionar. Allà vaig heretar l’ordinador vell del pare, un d’aquells de pantalla verda. Recordo fer-hi les primeres redaccions de l’escola, substituint la màquina d’escriure elèctrica que havia utilitzat fins aleshores.
A classe d’informàtica (ja en el cicle superior), l’atzar em va fer compartir ordinador amb l’altre friki de la classe a qui també li agradaven els ordinadors. Aquell company de classe es va convertir (i ho segueix sent) en el meu “gurú” de referència. Allà vam començar a fer plans de futur, assegurant que de grans tindríem la nostra pròpia empresa d’informàtica. Anys després hem treballat plegats durant un temps en una empresa per compte d’altri, però el projecte d’infantesa sembla cada cop més llunyà.
Anar a l’esplai no té preu!
A primer de Batxillerat, vaig entrar de monitor de lleure al Centre d’Esplai “La Geltrú”. Un gran esplai que a la meva època tenia 350 infants i 35 monitors. Només vaig ser-hi quatre anys, però van ser molt intensos, ja que els dos últims vaig ser-ne el responsable general, conjuntament amb una altra monitora.
Com que l’esplai els necessitava, em vaig treure el títol de Monitor de Lleure i també el de Director.
Tot i plegar després de només quatre anys, vaig seguir-hi vinculat quatre anys més, formant part de l’equip de cuina durant les colònies d’estiu. M’encantava anar de colònies!
Les experiències que vaig viure a l’esplai, m’han marcat de per vida.
De gran vull ser informàtic!
El pas de l’institut a la universitat va estar condicionat per dos factors: la meva implicació total amb l’esplai i que no sabia de què anava això de la informàtica. Sempre havia tingut clar que volia ser informàtic perquè m’agradaven els ordinadors, i no només per jugar-hi (que també). Però mai havia vist res sobre programació, per exemple. En descobrir-ho, vaig veure que no m’agradava gaire, la veritat. Així que després d’un quatrimestre a la UPC cursant Informàtica de gestió, vaig deixar-ho i vaig estar uns mesos treballant d’aprenent de lampista i instal·lador de regs.
El setembre següent vaig començar un cicle formatiu de grau superior de Sistemes de Telecomunicació i Informàtics. Tampoc tenia gaire clar si m’agradaria, però si més no, allà es tocaven altres temes com ara la telefonia o la televisió i em semblava interessant. Mirant endarrere, crec que va ser una bona elecció.
Començo a treballar!
Tenia 19 anys i al mateix temps que estudiava, vaig començar a treballar a l’Escola d’Adults Teresa Mañé de Vilanova i la Geltrú, impartint classes d’informàtica a gent gran que començava de zero. Allà vaig conèixer l’empresa SPIN Vilanova, que subministrava els materials formatius a l’Escola d’Adults.
Vaig fer les pràctiques del cicle formatiu a SPIN i vaig acabar treballant-hi durant prop de deu anys. Inicialment les meves tasques es limitaven a impartir cursos d’ofimàtica per a adults a l’IMET, al Nivell 10 de Sitges i a l’Adeg. Més endavant compaginaria les classes amb manteniments informàtics i petites instal·lacions de xarxes. Fins que va arribar la crisi 🙁
Les subvencions es van acabar i amb elles, la majoria de cursos que impartíem des de Spin. Així que vaig haver de reciclar-me i aprendre a desenvolupar pàgines web. Primer amb Joomla i després amb Prestashop i WordPress.
El negoci familiar
Mentre passava tot això, la meva tieta, Concepció Baig, es va jubilar i el negoci familiar de venda de teixits a metres quedava orfe. Com que el sector de l’automòbil en el que treballava ma mare, Teresa Pujol, tampoc acabava de funcionar, va decidir quedar-se Teixits Baig. El negoci seguiria en mans de la família 🙂
Un any després, el 2012, ma mare em va demanar que li muntés una botiga online. Això de vendre teixits a metres per Internet no em pensava pas que funcionaria, però tot i així vaig muntar-li un Prestashop a teixitsbaig.com.
Dos anys més tard vam constatar que les vendes online funcionaven prou bé i que hi havia molt camp per recórrer. Així que, tenint en compte que en menys de 10 anys ma mare es jubilaria, vaig decidir deixar SPIN Vilanova i apostar pel negoci familiar.
El 2014 veia la llum la segona versió de la botiga online amb un nou domini més fàcil d’escriure i de recordar: tela.cat.
Però jo vull ser informàtic!
Des del 2014 que treballo a Teixits Baig a temps complert, portant tot el tema relacionat amb la botiga online: introduir nous productes, gestionar les comandes, crear publicacions a les xarxes socials, enviar newsletters… El que se’n diu fer de Community Manager. I quan hi ha molta feina a la botiga física, com ara per Carnaval, també em toca posar-me darrera el mostrador.
Però la veritat és que trobo a faltar ensenyar informàtica. I mira que quan impartia classes sempre em queixava que no m’agradava! Suposo que influïa el fet que feia moltes hores de classe diàries i que sempre em tocaven els grups de nivell zero, on calia tenir mooolta paciència. Però tot i així, era gratificant veure persones que començaven sense saber res i acabaven amb un nivell acceptable. Enyoro aquella sensació.
Així que aquest nou projecte respon a aquesta necessitat de seguir ensenyant el que pugui, a qui ho vulgui. Espero poder ajudar-te molt! 🙂