Catalunya no és Espanya, però tampoc és Mas

Catalunya no és Espanya, però tampoc és Mas. És molt més.

Ja hem passat el 24M i déu n’hi do el rebombori que ens ha deixat. Els independentistes convergents estan decebuts per la derrota a Barcelona i carreguen contra ERC per haver votat a favor de la investidura de Colau. No sé si saben que Colau s’hauria quedat l’alcaldia tant si ERC l’hagués votat com si no. Tampoc sé si s’han assabentat que ERC no entra al govern de Barcelona. Potser una abstenció hauria estat més encertada per evitar crítiques, però en tot cas tampoc em sembla malament aquest vot simbòlic per intentar apropar Colau cap al procés.

Però és que a part, els crítics cap a ERC, preferien un pacte de CiU i ERC, més PP, C’s o PSC? Perquè era l’única forma de sumar prou regidors per prendre l’alcaldia a Barcelona en Comú. Personalment, prefereixo veure Colau al govern ja que, per mi, no està clar si està a favor o en contra del procés, que no pas veure-hi PP, C’s o PSC que han deixat molt clar que hi estan en contra. I de ben segur que el suport d’aquests tres partits hauria vingut condicionat a posar pals a les rodes al procés.

També em fa molta gràcia que el vot “simbòlic” d’ERC sigui tractat de traïció cap al procés, però que amb les sociovergències que han sorgit arreu, no passi res. Investir alcaldessa a Colau és trair al procés, però pactar amb el PSC, no? Quines coses… Més aviat penso que la derrota a Barcelona els cou per l’eix social, que no pas pel nacional.

Però el que em sorprèn més és que cada cop més gent vinculi l’èxit de la independència amb la victòria de Mas. Estic d’acord que, al voltant del procés, Mas ho està fent molt bé. I el considero el polític més capacitat. Però no oblido que el 2012 quan la gent ja demanava independència, ell demanava el pacte fiscal. No oblido que amb el 9N original n’hi havia que estaven disposats a desobeir. I no oblido que hi ha partits que fa anys que es defineixen com a independentistes, mentre que CDC diu que són nacionalistes. Aconseguir la independència no depèn de Mas, ni de CDC, ni de cap altre partit. Depèn de la gent que volem aconseguir-la. El procés estarà perdut en la justa mesura en que nosaltres deixem de creure en el seu èxit. No podem defallir.

És cert que Mas està querellat, és qui dóna la cara i a qui li plouen els pals. Però això és així perquè és l’actual President. Qui sap si amb un altre partit governant, el 9N original hauria tirat endavant, tindríem un mandat democràtic clar, un President a la presó i estaríem a punt de fer la DUI. Qui sap… Per això crec que la lectura d’haver de donar suport al President perquè és l’únic que està querellat, no em sembla encertada.

Passat el 9N jo era partidari d’una llista unitària i “tots amb el President”. Ara ja no tant. Segueixo volent una llista unitària, però que no giri al voltant de CiU. Massa gent ha mostrat massa animadversió com perquè una llista així guanyi la majoria absoluta. Veurem què proposen els diferents partits de cara al 27S, abans de decidir el meu vot.

I mentre militants i simpatitzants segueixen tirant-se els plats pel cap, què hem de fer els independentistes que no som de cap partit polític? Aquesta mateixa pregunta la va fer Vicent Partal a la xerrada amb Mas i Fernández per commemorar el 20è aniversari de Vilaweb. Em va encantar la resposta de David Fernández: “Heu d’exigir, fer d’enginyers de ponts i camins entre partits, i si fracassem, desbordar-nos”.

Així ho farem! 🙂

Pau Baig i Pujol

* Si t’ha agradat l’article, ja saps, comparteix-lo i tal 🙂