Mas s’aparta, però no tinc tant clar que “deixi pas” com volien alguns. L’acord d’avui he de reconèixer que, un cop més, m’ha sorprès. No me l’esperava. El procés, a nivell polític, ha estat marcat per Mas mitjançant tota una sèrie de xantatges que li han sortit bé, perquè ell jugava des d’una posició de poder que ningú més tenia. Però com més avançàvem, més reduït es tornava el seu poder. Si anàvem a eleccions, no tenia cap arma per forçar ERC a anar plegats. I si ERC treia millors resultats que CDC, no era lícit seguir exigint el lideratge del procés. L’única arma de poder que li quedava ara mateix, eren els 30 diputats convergents de JxS. Perquè la resta (com a mínim els d’ERC) també s’havien sumat al #pressingMas.
Sabent això, la jugada de Mas crec que pot ser deguda a dues coses: la més simplista és que CDC li ha fet el llit i ja no tenia cap mena de força. Pot ser que li hagin dit: “Xato, si anem a eleccions, ERC se’ns menja i nosaltres ens mengem els mocs. Necessitem més temps per refer-nos o sigui que aparta’t i que sigui el que Déu vulgui”. Pot ser que hagi estat això. I Mas, que en deu estar fins els cullons de tot plegat, veient que fins i tot els seus l’abandonen, hagi tirat la tovallola i es dediqui a una vida més tranquil·la.
