Colau és la clau

Ja hem passat el 24M i fos primera volta del 27S o no, l’independentisme ha crescut a nivell municipal. Fa quatre anys “el procés” amb prou feines era embrionari o sigui que seria molt estrany que no hagués crescut. Amb això vull dir que no sé si l’independentisme va a l’alça, a la baixa o, com sospito, està estancat.

En tot cas, si sumem els partits sobiranistes, tenim més regidors independentistes que mai (a falta del que faci Unió). Si arribats a un moment crític, els Ajuntaments han de donar suport a la Generalitat, som més forts ara que abans del 24M. Molt bé.

Però el 27S és extremadament important. Si l’independentisme no obté de forma clara i inequívoca una majoria al Parlament, la cosa es pot complicar i molt. I no ho tenim guanyat. Al Parlament hi ha 135 escons o sigui que en necessitem 68. Ara en tenim 74, però el 2010 en teníem 76. Amb els resultats a la mà, anem a la baixa. I a això hi hem de sumar que el 2012 els unionistes no deurien creure’s gaire que això del procés tiraria endavant. Però ara segur que sí. Per tant és lògic esperar que l’unionisme creixi. I tot apunta a que ho farà a través de Ciutadans.

Per aconseguir aquesta majoria independentista al Parlament, necessitem créixer i crec que la millor forma d’aconseguir-ho és sumant les persones que han votat Ada Colau i Podem.

Fins fa ben poc només tenia una opinió desinformada sobre Colau. No voto a Barcelona i només m’havia arribat la merda que molts independentistes de Facebook li tiraven durant la campanya. Independentistes com ara el Mark Serra, que viu a Barcelona, havia format part de Solidaritat i ha dit públicament que és ideològicament proper a CiU. No m’agrada etiquetar a la gent, però en aquest cas ho he fet perquè des de l’òrbita convergent moltes persones estan carregant contra Colau afirmant que la seva victòria perjudica el procés. I no hi estic d’acord.

En primer lloc, sumant CiU, ERC i CUP, a Barcelona ara hi ha 18 regidors independentistes. Abans n’hi havia 16. O sigui que… de què estem parlant?? Barcelona ara és més independentista que abans. Segurament als convergents els cou massa haver tingut l’alcaldia durant només un mandat després de tants anys de perseguir-la. I tot això, obviant que n’hi ha que afirmen que Trias no és independentista.

El discurs anti-Colau em va començar a grinyolar quan vaig llegir aquest article. Us en recomano la lectura. Quan Pablo Iglesias va venir a donar suport a Colau, vaig interpretar que Barcelona en Comú eren unionistes. Però en aquest article explica com Colau li va dir a Iglesias que no esperaríem un canvi de constitució o una sentència d’un Tribunal partidista. Que engegarem el nostre procés constituent i que no podíem esperar.

Em va sobtar, però això explica perquè Forcades s’ha sumat a Barcelona en Comú. I la CUP per què no es va afegir a Colau, tenint reivindicacions socials similars? No ho sé pas, però sospito que a la CUP no li agrada la seva manera de fer. Colau i Podemos es pengen la medalla de ser nova política, que últimament està molt de moda, però per mi no van més enllà de vella política 2.0. Són “poltronistes”, personalistes i mal educats.

La CUP, vist des de fora, també poden semblar personalistes al voltant de Fernández i Arrufat, però no ho són. Cada candidatura municipal té llibertat total per fer i desfer el que cregui oportú. I els dos diputats són líders naturals fruit de les seves accions dins i fora del Parlament. I els líders naturals són els que val més la pena seguir. Mentre que Iglesias i companyia els veig líders imposats. Forcades ja vol ser la Presidenta de Catalunya durant el procés constituent. “Con la iglesia hemos topado” 😉

I per què dic que són mal educats? Els defensors de Barcelona en Comú que he llegit pel Facebook durant la campanya eren mal educats, poc respectuosos i no atenien a raons. El mateix perfil que els espanyolistes. Inclús increpaven als cupaires, tot i que que el més normal seria veure’ls com a aliats. I crec que les bases de Colau són així, perquè ella és així.

En una “nova política” no veig normal boicotejar un acte electoral d’ICV, però encara veig menys normal ajuntar-t’hi vuit anys després. Colau, si la política d’habitatge d’ICV era tan dolenta, ara els busques perquè t’ajudin a fer les teves polítiques? O és que només volies els seus minuts a la televisió? Tampoc veig normal que tracti a CiU de màfia, cosa que també retrec a la CUP. No perquè s’ofengui al “molt honorable” Mas. Ell és polític i s’ha d’aguantar. Sinó perquè tractant a CiU de màfia, des del meu punt de vista, també insulten a totes les persones que han votat CiU. I ens agradi o no, la majoria de gent (que va a votar) vota a CiU. Sense entrar en si tenen raó o no, una alcaldable de Barcelona no pot anar amb aquestes formes pel món. Confio que com a alcaldessa millorarà les formes.

Tampoc m’agrada de Colau vàries coses que han sortit i que algunes ja s’han anat desmentint: Mobile World Congress, Fórmula 1, moneda pròpia… A vegades sembla que vulgui que Barcelona sigui un poble enlloc de la capital d’un estat. Potser seria bo que Colau aprengués a fer millors declaracions que no es puguin mal-interpretar (o tergiversar) tan fàcilment.

Però en tot cas, recordem que Colau ha guanyat amb 11 regidors i CiU en té 10. Ja no és que hagi de buscar suport, sinó que a la mínima que es trobi oposició proposant alguna salvatjada, ja no podrà fer-la. Tot i que penso que moltes de les seves propostes rebran el suport de PSC, ERC i CUP, sumant majoria absoluta per portar-les a terme. Per tant, deixeu que governi i d’aquí quatre anys, si cal, ja la crucificareu.

I per què Colau és la clau per guanyar la independència? Perquè ha demostrat que, amb l’ajuda de la marca Podemos, és capaç d’arribar a persones on la CUP, segurament per la seva idiosincràsia catalanista, no arriba. La mateixa Colau al final de l’entrevista d’avui a Els Matins de TV3, remarcava que molta gent la parava pel carrer dient-li que no havia anat a votar mai, però que aquest cop sí i que a sobre havien guanyat. I és que la participació a Barcelona ha pujat quasi 8 punts respecte fa quatre anys. Si aconseguim que aquesta gent que s’ha despertat amb la irrupció de Podemos, vagin a votar i votin independència, això està guanyat.

És cert que Colau segueix amb l’ambigüitat del dret a decidir-ho tot. En clau de procés sembla que va amb retard, però és igual. El 27S s’apropa ràpid i s’hauran de posicionar. Necessitem que Colau digui a les persones que l’han votat que el canvi no acaba amb Barcelona. Que el 27S hauran d’anar a votar per segon cop a la seva vida i votar independència. Perquè si volen canviar el sistema, la millor, i segurament única, forma d’aconseguir-ho és construint un nou estat des de zero.

I si volem que Colau ens ajudi, potser va sent hora de deixar de tractar-la com el dimoni.

Pau Baig i Pujol

* Si t’ha agradat l’article, ja saps, comparteix-lo i tal 🙂