Ahir feia un any que vaig començar el meu activisme independentista amb un primer escrit. Era una declaració d’intencions i un intent d’aconseguir que més persones com jo s’aixequessin del sofà. Perquè com deia la campanya que va engegar l’ANC: Ara és l’hora. I això companys, no ha canviat. Seguim en el moment històric de poder canviar el nostre futur construint un país nou des de zero. I això no passa sovint.
I és tan difícil el què estem fent que necessitem a tothom fent campanya. Tots els que creiem que la independència és una gran oportunitat per tenir un futur millor, ens hem d’activar. Això no són unes eleccions normals i ens hi juguem molt. Cal que les persones que normalment ens mirem la política de lluny, anem a votar quan se’ns demana i poc més, ens polititzem i ens impliquem en aquesta campanya. Jo ho faré.
Malauradament no hem aconseguit fer un referèndum Sí/No i la campanya pels que no som militants serà més complicada ja que hi ha dues llistes independentistes: Junts pel Sí i CUP. Els que volíem una llista unitària on hi fossin tots, per poder votar independència, tenim el dilema d’haver de triar.
Fa uns mesos creia que arribats a aquest punt, votaria la CUP. Perquè la independència per si sola no arreglarà res. No n’hi ha prou en fer un país nou, sinó que hauríem d’aconseguir un país millor. Sinó, el procés no té sentit. I creia que com més força tingués el sector més radical del canvi (CUP), més millores aconseguiríem.
Segueixo pensant igual, però votaré Junts pel sí. Perquè em fa por el que pugui fer la CUP. Catalunya sí que es pot basa la seva campanya en l’odi a Mas. I aquest odi a Mas també l’he copsat entre les bases cupaires. Tinc por que arribin cants de sirena per fer fora a Mas. Si la CUP fos un partit tradicional no patiria tant, però no ho són. El seu model assembleari els fa imprevisibles. I cada cop que sento que no investiran a Mas, tremolo.
És cert que la CUP es pot abstenir i investir a Mas en segona volta amb majoria simple. Però es tornaria a entrar en discussions entre els partits independentistes per falta d’entesa entre ells. Ni que sigui durant els dies de la primera i segona volta d’investidura. I no ho vull. No en tinc ganes. Recordo l’atzucac post 9N i no vull que es repeteixi. Si Junts pel Sí té majoria absoluta en solitari, millor. A més a més, així com guanyar també amb vots ens legitima més de cara a l’exterior, investir el president a la primera volta amb majoria absoluta, també dóna millor imatge.
I parlant d’imatge, la que dóna Artur Mas quan representa el procés a l’exterior, m’agrada. El considero un bon actiu pel procés. Clarament vol ser recordat com el president que ens ha portat a la independència, però és una medalla que li regalo. Perquè a més, crec que en bona part se l’ha guanyat. És cert que potser amb Junqueras o Fernández de presidents, hauríem desobeït el 9N i estaríem unes pantalles més endavant. Però imagineu també com hauria encarat el procés el president Montilla.
Tampoc cal oblidar que parlem d’un govern de concentració de només 18 mesos o menys. Sense 27S també ens quedava com a mínim un any més de Mas.
Tot i així, si depengués de mi, el primer acte de campanya de Junts pel sí, hauria estat anunciar que el candidat a President és Romeva. I amb això haurien desmuntat l’argument de CSQEP que “estem posant un govern recautxutat de Mas per quatre anys més”. Paraules de Franco Rabell.
Així doncs m’he fet candidat de Junts pel sí (m’ha fet gràcia), però faré campanya per votar independència i això inclou poder votar la CUP. M’abstindré d’anar en contra de la CUP, perquè aquí del que es tracta és de fer la famosa consulta definitiva. De poder comptar-nos d’una punyetera vegada i saber si la majoria de catalans volem la independència. I sí, l’eix social va lligat amb l’eix nacional i tot el que vulguis, però el 27S és per comptar-nos en l’eix nacional i saber si podem seguir avançant. Espero que els cupaires també ho entenguin així i no caiguin en l’error de fer campanya contra Junts pel sí.
I no serà fàcil fer entendre a tothom que això va de Sí o No. Ahir vaig veure l’entrevista de Baños amb Cuní a 8TV i el tema es va centrar (no per culpa de Baños) en les diferències entre CUP i Junts pel sí, enlloc de independència sí o no.
No ho tenim guanyat i no serà una campanya fàcil. Ens hi haurem d’esforçar, però ho tenim a tocar. Quan necessiteu carregar piles, escolteu-vos a Sílvia Bel recitant a Miquel Martí i Pol:
https://youtu.be/PfXfnuXKqFw
I si no en teniu prou, escolteu els Diables de Vilafranca i com diu Romeva: “Anem a totes!” 🙂
Pau Baig i Pujol
* Si has arribat fins aquí, t’ha agradat l’article i creus que pot interessar a algú que coneixes, no dubtis en compartir-lo. La difusió és poder! 🙂
Informació bàsica sobre Protecció de Dades