Ahir feia un any que vaig començar el meu activisme independentista amb un primer escrit. Era una declaració d’intencions i un intent d’aconseguir que més persones com jo s’aixequessin del sofà. Perquè com deia la campanya que va engegar l’ANC: Ara és l’hora. I això companys, no ha canviat. Seguim en el moment històric de poder canviar el nostre futur construint un país nou des de zero. I això no passa sovint.
I és tan difícil el què estem fent que necessitem a tothom fent campanya. Tots els que creiem que la independència és una gran oportunitat per tenir un futur millor, ens hem d’activar. Això no són unes eleccions normals i ens hi juguem molt. Cal que les persones que normalment ens mirem la política de lluny, anem a votar quan se’ns demana i poc més, ens polititzem i ens impliquem en aquesta campanya. Jo ho faré.
Malauradament no hem aconseguit fer un referèndum Sí/No i la campanya pels que no som militants serà més complicada ja que hi ha dues llistes independentistes: Junts pel Sí i CUP. Els que volíem una llista unitària on hi fossin tots, per poder votar independència, tenim el dilema d’haver de triar.
