No m’importava gaire el que passés en els debats perquè dubto molt que els indecisos que queden a aquestes alçades del procés, es mirin un debat més de 2 minuts. Però tot i així me’ls vaig mirar de fons. Dels indepes, Toni Comín i sobretot Anna Gabriel, molt bé. Baños, bé. Romeva, una mica fluix. Sobretot a la primera part del debat de la Sexta. Creia que tenia més taules en política. Iceta, el que en tenia més.
Els partidaris del No, negant-se a acceptar que això va de Sí o No. Donant per fet que la independència és impossible perquè és il·legal i que ara això va de fer fora a Mas. I els milions de catalans i catalanes que clamem per la independència, com si no existíssim.
N’hi ha que creuen que és legítim que la resta de partits es prenguin les eleccions com unes autonòmiques. Jo no. Bé, ho trobo tan legítim com que l’estat espanyol ens negui el dret a decidir. El dret d’autodeterminació dels pobles hauria de ser innegable per un partit polític. I més si és d’esquerres. I el 27S és la continuació del 9N. És el penós intent que portem fent fa temps per tal de poder comptar-nos. Si els partits unionistes fossin un pèl més demòcrates, així ho entendrien i ara estaríem votant dues llistes unitàries: la del Sí i la del No. I enlloc de discutir per l’acció de govern de Mas, hi hauria hagut un debat seriós sobre si ens convé més seguir a Espanya o emprendre el vol.
Vaig observar que PP i C’s en tots els debats mostraven gràfics estridents a càmera. És igual si les dades eren mentida perquè després ningú les contrasta. En canvi, per l’altre bàndol, res de res. I mira que tenim dades per demostrar l’estat actual en el què vivim! En els primers debats també em va semblar (no prestava gaire atenció) que no explicaven coses clarament injustes i irracionals com la suspensió del decret de pobresa energètica o la taxa a les línies d’ADSL. A l’arribar al debat de TV3, ho vaig entendre:
Romeva agafa la paraula i es disposa a explicar tot el tema de les suspensions del Tribunal Constitucional, que són arguments irrebatibles i claus. Primer intenta interrompre Albiol. Després, Arrimadas amb més vehemència. Romeva, segueix a trompicons i parla de la taxa a les ADSL, aprovada sense el vot en contra de CAP partit del Parlament (PP i C’s es van abstenir). Albiol torna a la càrrega. Com que la bala és torna massa perillosa, Iceta entra en acció.
Amb molt d’ímpetu intenta demanar el torn a Terribas i en fracassar, decideix irrompre parlant de la rebaixa a l’impost de successions (que tindrà a veure?) fins aconseguir que el torn passi a Rabell. Objectiu aconseguit. Romeva no ha aconseguit explicar que la voluntat del govern espanyol ha estat la voluntat de CAP ciutadà representat al Parlament de Catalunya. I en acabat, glop d’aigua d’Iceta i gest de complicitat amb Arrimadas, tot pensant: “Buf!, bala esquivada. Perquè es notaria molt, que sinó em foto a ballar!”.
Potser nosaltres estem predisposats a saltar-nos la llei, però aprofitar que tens més taules en política per impedir que l’altre pugui exposar clarament els seus arguments, ho trobo moralment censurable. I encara més en el moment crucial i històric que vivim. Això és un exemple clar de a què em refereixo jo, quan parlo de vella política.
Us poso el vídeo en el punt on comença l’escena que he descrit. Només són 2 minuts: (van eliminar el vídeo 🙁 )
Informació bàsica sobre Protecció de Dades