Mas s’aparta, però no tinc tant clar que “deixi pas” com volien alguns. L’acord d’avui he de reconèixer que, un cop més, m’ha sorprès. No me l’esperava. El procés, a nivell polític, ha estat marcat per Mas mitjançant tota una sèrie de xantatges que li han sortit bé, perquè ell jugava des d’una posició de poder que ningú més tenia. Però com més avançàvem, més reduït es tornava el seu poder. Si anàvem a eleccions, no tenia cap arma per forçar ERC a anar plegats. I si ERC treia millors resultats que CDC, no era lícit seguir exigint el lideratge del procés. L’única arma de poder que li quedava ara mateix, eren els 30 diputats convergents de JxS. Perquè la resta (com a mínim els d’ERC) també s’havien sumat al #pressingMas.

Sabent això, la jugada de Mas crec que pot ser deguda a dues coses: la més simplista és que CDC li ha fet el llit i ja no tenia cap mena de força. Pot ser que li hagin dit: “Xato, si anem a eleccions, ERC se’ns menja i nosaltres ens mengem els mocs. Necessitem més temps per refer-nos o sigui que aparta’t i que sigui el que Déu vulgui”. Pot ser que hagi estat això. I Mas, que en deu estar fins els cullons de tot plegat, veient que fins i tot els seus l’abandonen, hagi tirat la tovallola i es dediqui a una vida més tranquil·la.

Llegir-ne més…

Fumata blanca! I em sembla un bon acord. Dic “sembla”, a falta de veure si la CUP compleix el pacte d’estabilitat parlamentària. Perquè independentment que jo cregui que Mas era el millor actiu polític que teníem, el més important, és tenir majoria absoluta estable al parlament. I semblava que no la tindríem. Investir Mas, però encallar-nos a cada votació, no tenia sentit. Per això (entre d’altres coses) volia anar a eleccions.

Però ara alguna cosa ha canviat. L’acord parlamentari que s’ha signat diu que la CUP-CC es compromet a:

Llegir-ne més…

Han calgut 3 mesos per la fumata negra. Però avui la CUP m’ha fet content i no m’ho esperava. Ara que ja fa setmanes que molts de JxS volem anar a eleccions, pensava que dirien Sí. Hauria estat un error, perquè seria un acord-trampa. Tard o d’hora ens hauríem encallat de forma irremediable.

Mal ens pesi, el 27S vam guanyar, però no vam aconseguir la majoria absoluta parlamentària que necessitem. Tot i que molts ens penséssim que sí. Crec que pocs podíem pensar que la cup trenqués la unitat d’acció.

Per mi la cup són indepes, però “no a qualsevol preu” i per tant no formen part del procés transversal que es va crear al voltant de l’ANC. I en el fons no em sorprèn tant. Encara recordo com a la mani de l’11s2012, la cup va creuar pel mig amb la seva minifestació de l’Esquerra Independentista. I amb masses cupaires m’he creuat que es burlen de la revolució dels somriures i les “pamtomimes” de l’ANC. Ells volen “gent enfadada” per fer la independència. Si creuen que això suma, endavant, però a mi no m’hi trobareu. El procés indepe i revolucionari que plantegen és legítim i respectable, però per mi és un projecte polític tan poc realista com el referèndum vinculant pactat o el federalisme. Només lamento haver estat tan passarell d’haver fet campanya pel Sí, incloent votar la CUP.

Llegir-ne més…

Amics cupaires. L’altre dia em van passar un article d’opinió d’Antoni Rico, historiador i militant de la CUP de Girona, titulat “Desencallar l’atzucac”.

Me’l vaig llegir. L’altre dia una coneguda de FB es preguntava si ens ho llegíem. Sí, els de JxS també llegim els articles dels cupaires, escoltem entrevistes de Baños, Gabriel o Busqueta i us llegim a les xarxes. Jo llegeixo a l’Enric, la Júlia, el Toni, la Núria, el Marc, el Pau, l’altre Marc, l’Elena, l’Alba, el Quim, l’Eloi, el Rai, el Josep, la Marta, el Fredi, el Xavier, el Ricard… més tots els cupaires desconeguts de grups indepes de FB que encara no han marxat degut al #hatingcup. I no em convenç ni subscric el què dieu.

Tornant a l’article, proposa investir Mas amb 2 vots i 8 abstencions i que això comporta una sèrie de coses que relata en 6 punts.

Llegir-ne més…