El Kosmo es va escapar per la muntanya, però ja l’hem trobat!!!
Perdre el gos a la muntanya és una experiència que no desitjo a ningú.
Ahir el Kosmo (el gos dels meus pares) es va escapar per la zona de Vallter, mentre feia una excursió amb mon germà. El portava lligat, perquè ja se li havia escapat prèviament durant una bona estona. Tot i així, va fotre estrebada, quasi tirant-lo a terra, es va quedar a 5 metres observant com mon germà el temptava amb un premi per poder agafar-lo, es va girar i va començar a córrer muntanya amunt, en busca d’uns isards que havia vist abans. I amb la corretja penjant 🙁
Deurien ser les 12 del migdia. Mon germà em va trucar a quarts de 4, explicant-me el que havia passat i que em preparés per pujar a ajudar-lo en la recerca l’endemà al matí (mons pares estan de vacances ben lluny), perquè ja no confiava en poder trobar-lo.
Feia més de tres hores que s’havia escapat i a més la zona estava completament tapada per boira espessa. I sumant-hi que el Kosmo no respon a estímuls com xiular-lo, cridar-lo pel seu nom o ara ja fins i tot temptar-lo amb un premi, la cosa no pintava bé. I tampoc sap rastrejar i tornar sol cap al cotxe. Sí, és preciós, però força curtet 😉
