El Kosmo es va escapar per la muntanya, però ja l’hem trobat!!!
Perdre el gos a la muntanya és una experiència que no desitjo a ningú.
Ahir el Kosmo (el gos dels meus pares) es va escapar per la zona de Vallter, mentre feia una excursió amb mon germà. El portava lligat, perquè ja se li havia escapat prèviament durant una bona estona. Tot i així, va fotre estrebada, quasi tirant-lo a terra, es va quedar a 5 metres observant com mon germà el temptava amb un premi per poder agafar-lo, es va girar i va començar a córrer muntanya amunt, en busca d’uns isards que havia vist abans. I amb la corretja penjant 🙁
Deurien ser les 12 del migdia. Mon germà em va trucar a quarts de 4, explicant-me el que havia passat i que em preparés per pujar a ajudar-lo en la recerca l’endemà al matí (mons pares estan de vacances ben lluny), perquè ja no confiava en poder trobar-lo.
Feia més de tres hores que s’havia escapat i a més la zona estava completament tapada per boira espessa. I sumant-hi que el Kosmo no respon a estímuls com xiular-lo, cridar-lo pel seu nom o ara ja fins i tot temptar-lo amb un premi, la cosa no pintava bé. I tampoc sap rastrejar i tornar sol cap al cotxe. Sí, és preciós, però força curtet 😉
Jo vaig esperar fins les 8 del vespre a pujar, perquè estava convençut que el Kosmo apareixeria abans, però no va ser així. Vaig arribar cap a les 22.15h a casa mon germà (Montagut – Olot) i ell va arribar un quart d’hora després. Fins aleshores que havia estat amunt i avall donant veus i deixant el seu telèfon a tots els nuclis de població propers, autocaravanes i tothom qui trobava.
Després d’abraçar-nos i lamentar-nos vam començar els preparatius de l’endemà (avui). Ell faria corrent per la muntanya l’excursió que havien fet, però en sentit contrari i jo aniria amunt i avall amb el cotxe empaperant la zona i amb el mòbil en zona amb cobertura per si algú ens trucava (si mai us passa, procureu que el mòbil de contacte que deixeu no sigui de Orange).
Molts entrepans per si havíem d’estar tot el dia buscant, roba d’abric que a la muntanya fa fred i plou, pinso i aigua pel Kosmo i el típic cartell de “Gos perdut”, amb foto i tota la informació possible (raça, si porta xip, collar, dos números de telèfon, la zona en la que s’ha escapat, el dia i hora…).
També vaig pensar que amb l’addicció que té la gent al Facebook, potser seria bo “empaperar” digitalment Internet. Si ho veien els meus contactes, no serviria de gaire, perquè es va perdre a Vallter o sigui que vaig buscar protectores d’animals de la zona, veterinaris…
Vaig quedar sorprès de trobar moltes pàgines i grups d’associacions sense ànim de lucre, dedicats (entre d’altres coses) a ajudar-te a trobar el teu gos perdut. Moltes gràcies a Naturvet Camprodon, Refugi d’Animals del Ripollès i Guia Animal, per la seva ràpida col·laboració.
Moltes gràcies també, a tots els que heu compartit la publicació.
També vaig trobar molt útil aquesta pàgina. Ens va permetre saber a on trucar per tal que si identificaven el Kosmo a través del xip, ens avisessin a nosaltres enlloc dels meus pares, ja que no tenen cobertura.
També vam enviar mail i whatsapp als dos refugis de la zona (Ulldeter i Coma de la Vaca) amb el cartell de “Gos perdut”.
Hem dormit quatre horetes i avui hem començat la recerca. D’entrada hem parat al bar de Setcases (població més pròxima) per si havia aparegut el gos i a deixar un cartell. Hem refet amb cotxe la pista pròxima on es va escapar i mon germà ha tirat muntanya amunt a córrer 30 km a lo Kilian Jornet. Hem quedat al cap de 3-4 hores al punt on van començar l’excursió, a la carretera que puja cap a Vallter.
Jo he pujat a Vallter amb cotxe a penjar cartells a tots els pàrquings on he vist que en sortien excursionistes i al bar, al punt d’informació, al telecadira i a l’hostal del costat. També he parat tots els excursionistes que sortien (sobretot els que portaven gos), perquè fessin una foto amb el seu mòbil al cartell, per si el veien. Fent la foto del cartell, veuen com és el gos i tenen tota la informació per contactar-te. Aturem la cultura analògica d’apuntar-se el telèfon en un paper! (algú m’ho ha insinuat 🙂 ).
Quan he vist que els excursionistes dels pàrquings ja tornaven de fer l’excursió (deurien ser les 11.30h com a molt, però n’hi ha que matinen molt!), he decidit canviar de zona.
He anat cap a l’altra direcció, a Tregurà, a deixar cartells a l’hotel i la fonda.
Quan baixava d’allà, a quarts d’una del migdia, he rebut una trucada d’uns excursionistes que estaven a Vallter i que havien vist el Kosmo al Coll de la Marrana. Com que anava amb la corretja i per allà hi havia altra gent i altres gossos, no han pensat que fos un gos perdut, fins que han arribat al cotxe i han vist el cartell.
Per això és molt important penjar els cartells el més ràpid possible i en punts estratègics (pàrquings, bars i restaurants, la betzinera…). On sigui que creguis que hi poden passar els excursionistes, que són els que tenen més números de trobar el gos, en el cas que segueixi a la muntanya. I amb una foto amb color, perquè no tots coneixem els noms de les races de gossos, ni molt menys identificar-los.
Amb aquesta primera trucada he respirat mooolt tranquil, perquè era la confirmació que el Kosmo estava viu, ja que l’ombra de que s’hagués enganxat amb la corretja i s’hagués escanyat, era cada cop més gran.
Mentre intentava donar-li la notícia al Roger, que estava fent la cabra pel monte, sense cobertura, he rebut una segona trucada d’uns excursionistes que tenien el Kosmo amb ells i estaven arribant a Vallter! Hem quedat que m’esperaven allà.
De l’emoció, he hagut de baixar del cotxe a fer un riu, i he tornat cap a Vallter. Quan hi he arribat el Roger ja estava amb el Kosmo i els excursionistes rescatadors. No sé com s’ho ha fet el Roger, però s’ha cascat 30 km en unes dues hores. A ell també li han dit uns altres excursionistes que havien vist al Kosmo tirant cap a Vallter i per això ha anat cap allà.
En Kosmo estava bé (ple de pinxos enganxats al pèl i moltes rastes, però això és habitual) i mort de son. Crec que ha passat la nit despert, ja que s’adormia dret 🙂
Li hem donat aigua, pinso, hem agraït a tothom la seva ajuda, suport i preocupació i hem tirat cap a casa tots tres, més feliços que un gínjol. Parant, això sí, a treure tots els cartells o trucant perquè el retiressin.
Moltíssimes gràcies a tots els excursionistes, treballadors de Vallter, dels bars, hotels, fondes… Gent anònima que ens ha donat tota la seva ajuda i suport per tal de trobar el Kosmo. Gràcies!
I també gràcies, a tots els familiars i amics que heu donat suport des de la distància.
I acabaré com he començat: perdre el gos a la muntanya és una experiència que no desitjo a ningú!
Pau Baig i Pujol
Informació bàsica sobre Protecció de Dades