Sóc d’aquells que defensen les seves opinions amb passió. Però al mateix temps no tinc cap problema en acceptar que estava equivocat i canviar d’opinió, si els arguments dels altres em convencen. Fa uns dies em vaig sentir enganyat pel govern de Catalunya. M’hi segueixo sentint, però ara accepto de bon grat que m’hagin enganyat.

El meu pare, que és bastant més intel·ligent que jo i coneix molt bé el món de la política, el mateix dimarts de la compareixença de Mas ja va entendre la jugada. Va provocar la discussió més acalorada que recordo entre el meu pare i jo, però al cap d’uns dies també vaig entendre la que ara considero, jugada magistral del Mas. I m’agradaria compartir-ho.

Llegir-ne més…

Avui a la gigaenquesta conjunta de Vilanova, érem quatre gats. Símptoma clar que els últims esdeveniments han fet molt mal entre la gent disposada a col·laborar i invertir el seu temps lliure en aconseguir la independència.

A mi m’ha passat el contrari. Com més em decepcionin els polítics, més m’augmentaran les ganes d’ajudar i invertir tot el meu temps lliure per aconseguir allò que anhelo des de petit. Perquè ja sabíem que no seria gens fàcil i que caldria esforçar-nos. Però per molt que ensopeguem i que ens decepcionin, no podem deixar escapar el moment actual. Perquè no es repetirà.

Els que dieu que els actes de l’ANC no serveixen, i en concret la gigaenquesta, crec que us equivoqueu. Avui m’ha obert una senyora gran dient-me d’entrada que Espanya era una de sola i indivisible i que si aconseguíem la independència, marxaria corrent de Catalunya. Però al mateix temps em deia que també se sentia catalana i que els 50 anys que portava vivint aquí, hi havia estat molt a gust. Doncs bé, ha acabat responent l’enquesta i dient-me que anirà a votar.

Llegir-ne més…

Abans de dir res més, voldria dir-vos quatre coses sobre mi. Tinc 31 anys i des de que tinc edat per votar, he anat a votar sempre i sempre he confiat el meu vot a un partit o altre. I sóc dels que penso que votar, a part de ser un dret, també hauria de ser un deure.

A les generals i europees sempre he votat a ERC. A les autonòmiques he votat el Maragall, ERC, el Laporta i ERC. I a les municipals, mentre vivia a Roquetes, vaig votar el PSC i a Vilanova i la Geltrú vaig votar la CUP. No he tingut mai cap tipus d’associació ni vinculació amb cap partit polític, més enllà de votar-los.

Qui em coneix, probablement sàpiga que el meu pare era militant del PSC i actualment és militant d’ERC. I la meva tieta va ser regidora, diputada i senadora del PSC. I sóc soci fundador de Can Pistraus. Però això no em converteix a mi ni d’ERC, ni del PSC, ni de la CUP. Sóc un espècimen autònom amb les seves pròpies opinions.

Llegir-ne més…

Avui em sento enganyat i decebut. Si seguiu llegint, arribeu fins al final, si us plau, perquè primer ho cremaré tot i deixaré l’optimisme i les meves futures intencions, pel final.

D’entrada em sento enganyat pel president Mas i avui ha perdut la meva confiança (però no el meu suport). Ja no crec que acabi sent el president que ens porti a la independència, però sí que ho intentarà ser costi el que costi. Fins i tot, enganyar al poble. Em sento enganyat pels arguments que ha donat per descafeinar la consulta. Diu que no es podia fer la consulta del 9N, “perquè l’onada se’ns emportaria” i que ell prefereix “capbussar-se i travessar l’onada”.

Després d’escoltar el Francesc-Marc Álvaro al .cat de TV3, no entraré a valorar si el president té raó o no. Potser sí. El Francesc ha explicat magistralment que estar clar que per aconseguir la independència arribarà un moment en que s’haurà de desobeïr, però que aquest moment s’ha de triar molt bé, perquè entre d’altres coses, quan es desobeeixi hem de tenir una hisenda pròpia. I a dia 9 de novembre, no la tindrem. Això pressuposa que el 10 de novembre, en el cas de guanyar el sí, Madrid començaria automàticament a ofegar-nos econòmicament, cosa que dubto. Però és igual, donem per certa la seva premisa: “el 9N no estarem preparats com a país per poder desobeïr i no ofegar-nos en la misèria”.

Llegir-ne més…