Avui em sento enganyat i decebut. Si seguiu llegint, arribeu fins al final, si us plau, perquè primer ho cremaré tot i deixaré l’optimisme i les meves futures intencions, pel final.
D’entrada em sento enganyat pel president Mas i avui ha perdut la meva confiança (però no el meu suport). Ja no crec que acabi sent el president que ens porti a la independència, però sí que ho intentarà ser costi el que costi. Fins i tot, enganyar al poble. Em sento enganyat pels arguments que ha donat per descafeinar la consulta. Diu que no es podia fer la consulta del 9N, “perquè l’onada se’ns emportaria” i que ell prefereix “capbussar-se i travessar l’onada”.
Després d’escoltar el Francesc-Marc Álvaro al .cat de TV3, no entraré a valorar si el president té raó o no. Potser sí. El Francesc ha explicat magistralment que estar clar que per aconseguir la independència arribarà un moment en que s’haurà de desobeïr, però que aquest moment s’ha de triar molt bé, perquè entre d’altres coses, quan es desobeeixi hem de tenir una hisenda pròpia. I a dia 9 de novembre, no la tindrem. Això pressuposa que el 10 de novembre, en el cas de guanyar el sí, Madrid començaria automàticament a ofegar-nos econòmicament, cosa que dubto. Però és igual, donem per certa la seva premisa: “el 9N no estarem preparats com a país per poder desobeïr i no ofegar-nos en la misèria”.
Aleshores se’m generen moltes preguntes que m’irriten, però n’hi ha algunes que són claus: el president Mas no sabia que Madrid suspendria la consulta? És evident que ho sabia, perquè ho sabíem tots. Tothom sabia que el 9N caldria desobeïr. Si ho sabien, des del 12 de desembre cap aquí, han començat a preparar una hisenda pròpia? Entenc que no. Aleshores per què CiU ha anat repetint que el 9N votaríem amb les suficients garanties democràtiques?
En la tanda de preguntes, Mas també ha posat d’exemple com a escull insalvable, la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) per tal de defensar el seu 9-9N. Ha dit que amb la consulta suspesa no pot utilitzar el registre de persones, perquè aleshores milers de ciutadans podrien denunciar al govern de Catalunya per vulnerar la LOPD. I que això seria una catàstrofe internacional que no estava disposat a assumir. President, el 12 de desembre no sabies ja que això passaria? Si ho sabies, per què has engegat el procés de la llei de consultes?
Si realment CiU no sabia que Madrid suspendria la consulta, o com apuntava el Francesc, confiaven en que aixecarien la suspensió, voldria dir que són uns inútils i uns mediocres. Però considero, tot i no haver-los votat mai, que CiU és el partit més capaç i preparat per governar (deixant de banda la seva ideologia). Per tant arribo a la conclusió lògica que des del 12 de desembre cap aquí, el govern m’ha estat enganyant deliberadament. Per què no ens deien des del principi que convocarien la consulta i en el cas de suspensió, començarien a treballar en la hisenda pròpia per tal de, finalment, poder desobeïr?
També ens ho venen com una partida d’escacs i que ara Mas no desvelarà tan alegrement a l’adversari la següent jugada. Deixa’m dir-te president, que la llei de consultes, la seva esperada suspensió i la nova proposta de consulta, ha estat una obertura lamentable. Si sabies que acabaria així, potser que haguéssis plantejat un full de ruta diferent, no? Com ara anar directament cap a la consulta definitiva de la que parles.
Però també em sento profundament enganyat per TOTS els altres partits pro-consulta. Quan preparava l’escrit que vaig fer fa un mes, vaig mirar les entrevistes als diferents partits pro-consulta, prèvies a la diada. Tots i cada un d’ells afirmaven sense fissures que el 9N votaríem i que sabien de sobres que Madrid suspendria la llei de consultes. Inclús el Junqueras renyava a la Terribas per no rebre certa complicitat quan es negava a explicar quines eren les seves jugades.
Vaig interpretar (pel que es veu erròniament) que si tots sabien que caldria desobeïr, haurien parlat de com caldria actuar davant de la suspensió i què caldria fer. Però es veu que no. No sé què coi fan en aquestes cimeres maratonianes, però quan ha calgut desobeïr, CiU no ha volgut (pels motius que sigui), mentre que la resta segueixen demanant que es torni al 9N original. Junqueras, guapo, quines són les jugades secretes que no volies desvelar? Portes dos anys d’estabilitat parlamentària (permetent unes retallades molt importants), el Mas es desvia, i l’únic que fas és mostrar perplexitat? Confiava que tenies al Mas més ben lligat, però veig que m’equivocava.
Em quedo amb el que un periodista li ha etzibat a Junqueras a l’acabar la seva compareixença: “Senyor Junqueras, li podria demanar una cosa? No facin més cimeres secretes. No ho dic per nosaltres, ho dic per l’espectacle que donen tots plegats”.
Estic decebut amb ERC, CUP i ICV, perquè els últims esdeveniments demostren que des del 12 de desembre fins ara, CiU els ha estat mentint a la cara i no han tingut suficient capacitat política per veure que els aixecaven la camisa. Això, o també ells ens mentien deliberadament quan ens deien que el 9N votaríem Sí o Sí. No sé què es pitjor.
També m’ha decepcionat la seva actitud d’ahir a la nit, perquè tots ells han tirat cap a casa seva per fer content el seu electorat, fent-nos creure que el 9N no votaríem. ERC, en el punt 3 del seu comunicat, deixava entreveure una mica que potser es votaria d’alguna forma, però pel que fa a la CUP, amb la seva assemblea oberta a Plaça Sant Jaume i les declaracions en directe de Quim Arrufat, feia entendre clarament que el 9N no es votaria de cap forma.
I avui resulta que ERC dóna suport a la proposta de Mas i la CUP també, sempre que es compleixin 11 garanties mínimes de compliment. És curiós que un periodista li hagi fet aquesta mateixa reflexió a Arrufat i ell li ha dit que eren figuracions seves. Que el que va dir ahir era clavadet al que ha dit avui. Potser el contingut sí que és semblant, però les formes no. Deixa’m dir-te Quim que jo ahir també vaig interpretar una cosa molt diferent del que has dit avui. I les declaracions que ahir em van agradar, avui les critico.
Perquè ahir vas donar ales als teus votants perquè es mofin i desprestigiïn encara més la consulta, tractant-la ja de “xocolatada”. No sé si tots ells t’hauran escoltat avui quan explicaves que, si es compleixen els 11 punts, donareu suport al 9-9N. Que, com ERC, preferiu la fórmula original i lluitareu per tornar a ella, però que creieu que la nova consulta també pot servir d’alguna cosa.
Segurament el Quim estarà d’acord amb mi que la major garantia democràtica és una massiva participació. I cada cop que es mofen de la consulta l’únic que aconsegueixen és que els indecisos que es miren el procés de lluny, tinguin més clar que no aniran ni a votar.
Desitjo que sigueu capaços de transmetre el vostre missatge a les vostres bases per tal que el 9-9N vagin a votar (no dubto que ho faran) i facin campanya per anar a votar o com a mínim que es mantinguin calladets, sense parlar de xocolatades, fins el 10N, per tal de facilitar la tasca als que estem intentant augmentar la participació.
I el que em decepciona més és que ahir a la nit, a banda d’esquerdar-se la unitat política (que pel que s’ha vist, no n’hi ha hagut mai), va començar a esquerdar-se la unitat independentista del poble. Porto tot el dia llegint crítiques a Mas, ERC, CUP i ICV, que ja han derivat cap a crítiques cap als que critiquen Mas, ERC, CUP o el 9-9N. No he llegit crítiques a ningú que hagi criticat ICV 😉
I aquesta fisura l’han provocat els polítics. I des de ja fa dies. Cada cop que feien declaracions, provocaven tsunamis a la xarxa i allunyaven els diferents sectors independentistes uns dels altres. Ens han estat venent una unitat política que era totalment falsa. Fa temps que defenso que aquest procés és del poble i que els partits polítics hi pinten poc. Avui m’ho han demostrat. Fan més mal que bé.
I ara què? La nova consulta clarament és un pas endarrera, ja que un procés de participació ciutadana no desemboca en un mandat democràtic, que és el que necessitem a ulls del món. Però és el que tenim ara mateix i com que vull aconseguir la independència, igual que ERC i CUP, donaré tot el meu suport al president Mas, tot i que no m’hagi agradat la seva “jugada magistral”, com la defineixen alguns.
Del 9-9N m’agrada molt que s’utilitzin voluntaris per fer d’interventors. Feia dies que pensava que un procés com aquest no es podia deixar només en mans dels polítics i tractar-ho com unes eleccions més. Volia que les persones il·lusionades que han anat empenyent els polítics endavant, poguessin tenir un paper actiu el 9N, més enllà de votar. Doncs bé, això ja ho tinc i ja sóc voluntari del 9N!
I també seguiré col·laborant amb l’ANC, perquè, des del meu punt de vista, han demostrat molt millor que cap partit polític, quin és l’autèntic objectiu i què cal fer per aconseguir-lo.
Demà aniré a buscar un altre kit de la gigaenquesta, amb il·lusió, i el diumenge aniré a Barcelona, a les 12 del migdia, a cridar ben alt que vull votar. I sí, hi aniré de color groc. I increparé al cerillo del Durán, que sospito que és el culpable de tot plegat i l’altre“autèntic adversari” a part del govern espanyol.
La gran pregunta és: i després del 9N, què? La meva humil opinió és que Mas vol plebiscitàries amb llista conjunta, per tal de no perdre les eleccions i poder acabar sent el president que ens ha portat a la independència. Junqueras vol eleccions anticipades per poder guanyar-les i tirar endavant el procés amb més contundència i celeritat. La CUP no vol llista conjunta amb CiU perquè hi barreja temes socials i suposo que eleccions anticipades els hi valdria. Però només Mas pot convocar eleccions, i ha dit que si no són plebiscitàries amb llista conjunta no les convocarà.
Si fos per mi, els hi fotria patada a tots i posaria una llista unitària de la societat civil, que s’encarregués de proclamar la independència i engegar el procés constituent. Però no depèn de mi. Molt em temo que després del 9N tothom seguirà enrocat en les seves posicions i Mas esgotarà la seva legislatura fins al 2016, sense que passi res més. A no ser que tornem a sortir al carrer per tal d’impedir-los l’immobilisme.
Però tot això és especular sobre el futur. Que està molt bé, però que no ens porta enlloc. Ara el que toca és el 9-9N i treballar perquè sigui un èxit de participació i, sobretot, perquè guanyi el SíSí. Que amb la tonteria, ningú està fent campanya pel Sí i queda molta feina per fer. Perquè per molt que Espanya i els polítics ens posin traves i eternitzin el procés, no hem de tirar la tovallola. No ens hem de rendir. Perquè ara és l’hora.
Pau Baig i Pujol
#SócVoluntari #JoVotaréel9N #SíSí #PutusPolítics
Informació bàsica sobre Protecció de Dades