Sóc d’aquells que defensen les seves opinions amb passió. Però al mateix temps no tinc cap problema en acceptar que estava equivocat i canviar d’opinió, si els arguments dels altres em convencen. Fa uns dies em vaig sentir enganyat pel govern de Catalunya. M’hi segueixo sentint, però ara accepto de bon grat que m’hagin enganyat.
El meu pare, que és bastant més intel·ligent que jo i coneix molt bé el món de la política, el mateix dimarts de la compareixença de Mas ja va entendre la jugada. Va provocar la discussió més acalorada que recordo entre el meu pare i jo, però al cap d’uns dies també vaig entendre la que ara considero, jugada magistral del Mas. I m’agradaria compartir-ho.
El món de la política és obscur i ple d’enganys. I per alguns de nosaltres, fins i tot llastimós, en molts moments. Però ens agradi o no és el sistema que tenim actualment i els polítics hi segueixen convivint. El govern i el President Mas sabien perfectament des d’un principi que el 9N no votaríem mitjançant la llei de consultes, però no ho podien dir. I si no ho podien dir és precisament pel món en el que viuen.
Què hauria passat si des d’un principi el govern hagués dit clarament que, arribat el moment, no desobeirien? Que la resta de partits del pacte, recolzats per tots nosaltres, no ho hauríem consentit. Ja sigui trencant el pacte d’estabilitat parlamentària o sortint al carrer, hauríem aconseguit eleccions anticipades per posar d’entrenador a algú que consideréssim més valent, com ara el Junqueras.
Però abans de canviar d’entrenador, potser que acabem la temporada, no? Malauradament crec que no hem acabat ni la primera volta i considero que fins ara l’entrenador ha estat plantejant els partits de forma impecable. No cal cessar-lo a la primera alineació que no ens agradi. Fins i tot si algun dia perdem algun partit. Si la temporada acaba amb fracàs,farem fora l’entrenador i en posarem un altre. I seguirem. Però si ho guanyem tot, la victòria serà nostre perquè aquest és un procés del poble que ha anat empenyent. Per tant, com a mínim, deixem que l’entrenador faci la alineació que cregui millor i que marqui la jugada. Penseu també que l’entrenador és l’únic que té una visió global de tot el joc, l’únic que té informació de l’equip rival i el que rep més amenaces de ser afusellat.
Evidentment, m’hauria agradat que Mas hagués confiat amb els seus socis pro-consulta i que compartís al detall els esculls insalvables del 9N. Potser així ens haurien presentat la nova jugada tots junts i no ens hauríem emportat el desengany del dilluns passat a la nit. Però en el món de la política, la informació és poder. I als polítics els hi costa molt compartir el poder. Uns i altres no es tenen confiança i no la tindran mai, fins que no tinguem un país nou amb un sistema millor. Per això cal una llista unitària amb persones de la societat civil. Els polítics sols, junts o separats, seran incapaços de seguir un mateix full de ruta. I també cal llista unitària perquè tots ells siguin entrenadors i sàpiguen si estem preparats per desobeir o si ens enfonsarem en la misèria.
No crec que sigui bo que des de l’ANC “exigim” que el govern posi ja una data per eleccions plebiscitàries. I si resulta que el 9-9N hi ha una participació massiva i guanya el no?També voldrem fer eleccions immediatament? I si ja estan convocades, haurem d’anar a votar igualment i quedar-nos amb un Parlament menys independentista? Jo no ho vull, la veritat. Parlament a més, que no comptarà amb Arrufat ni Fernández perquè només poden ocupar el seu escó durant una legislatura, per molt curta que sigui.
No m’imaginava canviar tant d’opinió en menys d’una setmana, però el govern ha recuperat la meva confiança i crec que fora bo que deixéssim que el president Mas convoqui eleccions, quan consideri que és el moment oportú. Perquè només ell té una visió global del joc i, ens agradi o no, no comparteix la informació amb ningú.
Sincerament, ara crec que el govern de Catalunya vol portar-nos a la independència i quesap com fer-ho. I que vol que votem. Perquè… què hauria passat si haguessin seguit endavant amb el 9N original? Doncs en el més optimista dels casos, els col·legis electorals obririen i la policia vindria a retirar-nos les urnes. I el president Mas, que el considero un actiu molt important, a la presó. I sí, tindríem la foto que donaria la volta al món de que Espanya no ens deixa votar. Però això el món ja ho sap i seguiríem sense haver votat.
El 9-9N potser també venen a treure’ns les urnes, però aleshores la foto encara tindrà més força, perquè al no poder emparar-se en lleis i Constitucions, serà un acte de pur totalitarisme. I si no venen, votarem. I necessitem votar.
I no només perquè la comunitat internacional ens reconegui. Necessitem votar perquè la societat catalana ho necessita. La situació s’ha tornat asfixiant. Tant pels d’un cantó com pels de l’altre. Les enquestes ja no ens valen i no podem esperar més. Mai a la vida el poble català havia estat tan polititzat com l’últim any. I és perquè el moment que estem vivint, no s’ha viscut mai. I si acaba com volem alguns, probablement no el tornarem a viure.
Els independentistes necessitem votar per saber si som majoria. Per saber si hem de seguir remant perquè ho tenim a tocar o si hem de remar el doble perquè érem massa optimistes i som minoria. I necessitem avançar, ni que sigui amb un pas petit, perquè la gent no decaigui encara més del que ja ha començat a fer-ho des de les últimes accions dels polítics.
I els unionistes també necessiten votar per saber si estan en minoria i han de començar a reclamar als seus polítics que facin campanya pel no. Perquè els catalans que se senten espanyols, també són catalans i, al meu parer, tenen tot el dret del món a voler seguir dins d’Espanya. Algú dirà que no hi tenen dret perquè fa 300 anys ens van conquerir i ens van privar de les nostres llibertats. Però ells fa 300 anys no estaven al costat de Felip V. Molts d’ells han nascut i crescut aquí i s’estimen Catalunya. Però també se senten espanyols. I precisament per això hi tenen dret. Perquè nosaltres no som feixistes i no perseguirem a ningú pel que es pugui sentir dins del cor. Ni quan siguem independents.
En un altre escrit vaig dir que havíem fet un pas endarrere perquè del 9-9N no se’n derivaria un mandat democràtic. Ara ja no ho penso. Crec que hem fet un pas endavant girant cap a la direcció adequada. No cal obtenir un mandat democràtic dins d’un marc legal d’un país del que volem marxar. El que necessitem és que la gent voti massivament, de forma correcte i sense trampes. I d’això ja ens en ocuparem els voluntaris del 9N. I necessitem guanyar.
Algú creurà que el govern no ha estat sincer d’entrada respecte al 9N original, perquè Mas es vol agafar a la cadira fins el 2016 i que segueix jugant a la puta i la Ramoneta amb el tema de la independència. Ara, crec sincerament que estaran equivocats.
Pau Baig i Pujol
#9-9Nmola #CatalansVote9N #SócVoluntari #JoVotaréEl9N #amijamagradaméselbutifarrèndum
Informació bàsica sobre Protecció de Dades