Ahir em vaig topar amb una conversa de Facebook entre un votant cupaire i un militant del PSC. Discutien sobre si el 27S era un plebiscit i sobre si s’havia guanyat o perdut. El del PSC creia que no era un plebiscit i que era poc democràtic que féssim la independència sense tenir el 50% + 1 dels vots. I també pensava que s’havia de fer un referèndum. La conversa ja estava acabada i tot i que em feia força mandra, no vaig poder estar-me de dir-hi la meva. I com que va acabar sent tot un escrit, he decidit compartir-lo. Aquí va:
Hola!
Interessant conversa. Amb permís, hi fotré cullerada 🙂
És evident que fer un referèndum és la millor opció i el que s’hauria fet en un país normal ja fa molt de temps. Però estem a Espanya. Com fas el referèndum que vols per tal de que sigui “democràtica” la independència? No pots. És impossible.
Per poder fer un referèndum legal i vinculant caldria reformar la Constitució. Una reforma que contempli el dret d’autodeterminació (i trencar la indivisibilitat d’Espanya) és profunda. I per tant cal aprovar-la per dos terços del congrés i el senat i finalment, TOTA la ciutadania espanyola ha d’aprovar la reforma en referèndum. Impossible. No arribes ni al referèndum per aprovar la reforma perquè PP i PSOE junts no els reduiràs mai a un terç del congrés. I els dos són contraris al dret a decidir. Pedro Sánchez ho va deixar ben clar durant la campanya.
Per tant, descartada l’opció dels països normals, només queda un referèndum unilateral, desobeint la llei espanyola que no ens deixa votar. Quina va ser la postura dels partits del No amb el 9N? Com que és il·legal, no hi participo. Per tant si féssim ara un referèndum és de suposar que farien el mateix. I seria el conte de mai acabar. Si el 9N hi hagués hagut una participació del 77%, ni que fos amb urnes de cartró i per bé o per mal, estaríem molt més endavant.
També em sorprèn que ens tractis de poc demòcrates quan nosaltres el que volem des del principi és fer un referèndum i tu, i el partit pel qual milites, formeu part dels que no ens deixen fer-lo. Perquè si el teu partit i la resta del No, fossin una mica més demòcrates (fixa’t que ara te’n desmarco perquè considero que defenses el dret a decidir) entendrien que som molts els que volem marxar, però que abans volem votar per saber si som la majoria. Normal, no? Si jo fos del No, però fos demòcrata, diria: “vale, fem un referèndum. I si Espanya no ens deixa, el farem encobert utilitzant unes eleccions”. I el 27S hauríem votat una llista unitària del Sí i una llista unitària del No. Independència Sí o No, com si fos un referèndum i sense partits pel mig. Aleshores podríem discutir sobre comptar vots i no escons.
És el que volia Mas. No et dic pas que no, que ell ho volgués també per tapar les vergonyes i la davallada de CiU, però és innegable que si el que es vol és fer un referèndum a través d’unes eleccions, dues llistes Sí i No és la millor forma de fer-ho.
Però què van fer els partits del No? Es van unir en una llista del No? Com ens has recordat s’han tirat la campanya negant que això fos un plebiscit. Negant-nos poder votar sí o no a la independència. Ignorant als milions de catalans que fa quatre 11S que sortim al carrer implorant poder votar. Com si no existíssim. I, el que és més important, han basat la seva campanya en valorar l’acció de govern de CiU i les seves retallades. I parlant de Mas, Mas, Mas enlloc de independència No, No, No. Sobre això només deien que és il·legal i per tant no es pot fer; no hay más que hablar.
Ens hem tirat tota la campanya havent de repetir que això no anava de Mas i les retallades, sinó d’independència sí o no. I segur que molta gent ha votat en clau autonòmica. Per tant, amb l’alta participació que hi ha hagut i la majoria absoluta de 72 escons, jo, com a votant del sí em sento legitimadíssim per iniciar el full de ruta cap a la independència. I si volen comptar vots enlloc d’escons, que ens deixin fer un referèndum normal. Sinó, chitón! 😉
Si realment vols un referèndum, estàs a favor del dret a decidir. El teu partit no ho està. Però no ets l’únic. Com a mínim conec un altre militant del PSC que també està a favor del dret a decidir. I segueix militant perquè no renuncia a canviar el seu partit des de dins. És un militant crític, com ho haurien de ser tots. I segur que n’hi ha més. Uniu-vos. Critiqueu públicament la falta de democràcia de la vostra cúpula perquè no ens deixa votar en llibertat. I si no ho feu, almenys no tingueu la barra de tractar-nos a nosaltres de poc demòcrates, quan vosaltres formeu part de l’entramat que no ens deixa votar per decidir el nostre futur.
Dos apunts: els vots de CSQP segons ells mateixos no es poden comptar ni al Sí ni al No, però jo els considero majoritàriament del No perquè crec que són de Podemos. En un referèndum Sí/No legal crec que esgarraparíem més Sí de votants del PSC que no pas de CSQP.
I segon apunt, el vot exterior que no ha pogut votar per traves de l’estat espanyol, penso que és majoritàriament del Sí.
Ja per acabar, jo també vaig veure els debats i coincideixo amb tu que Iceta era el que tenia més taules amb diferència. Però si aquestes taules s’utilitzen perquè els que en tenen menys no puguin exposar clarament els seus arguments, per mi, passa a ser un greu defecte.
Salut!
Apa, si us ha agradat, ja sabeu, compartiu! 🙂
Informació bàsica sobre Protecció de Dades