Avui em sento enganyat i decebut. Si seguiu llegint, arribeu fins al final, si us plau, perquè primer ho cremaré tot i deixaré l’optimisme i les meves futures intencions, pel final.
D’entrada em sento enganyat pel president Mas i avui ha perdut la meva confiança (però no el meu suport). Ja no crec que acabi sent el president que ens porti a la independència, però sí que ho intentarà ser costi el que costi. Fins i tot, enganyar al poble. Em sento enganyat pels arguments que ha donat per descafeinar la consulta. Diu que no es podia fer la consulta del 9N, “perquè l’onada se’ns emportaria” i que ell prefereix “capbussar-se i travessar l’onada”.
Després d’escoltar el Francesc-Marc Álvaro al .cat de TV3, no entraré a valorar si el president té raó o no. Potser sí. El Francesc ha explicat magistralment que estar clar que per aconseguir la independència arribarà un moment en que s’haurà de desobeïr, però que aquest moment s’ha de triar molt bé, perquè entre d’altres coses, quan es desobeeixi hem de tenir una hisenda pròpia. I a dia 9 de novembre, no la tindrem. Això pressuposa que el 10 de novembre, en el cas de guanyar el sí, Madrid començaria automàticament a ofegar-nos econòmicament, cosa que dubto. Però és igual, donem per certa la seva premisa: “el 9N no estarem preparats com a país per poder desobeïr i no ofegar-nos en la misèria”.
