política

Sóc d’aquells que defensen les seves opinions amb passió. Però al mateix temps no tinc cap problema en acceptar que estava equivocat i canviar d’opinió, si els arguments dels altres em convencen. Fa uns dies em vaig sentir enganyat pel govern de Catalunya. M’hi segueixo sentint, però ara accepto de bon grat que m’hagin enganyat.

El meu pare, que és bastant més intel·ligent que jo i coneix molt bé el món de la política, el mateix dimarts de la compareixença de Mas ja va entendre la jugada. Va provocar la discussió més acalorada que recordo entre el meu pare i jo, però al cap d’uns dies també vaig entendre la que ara considero, jugada magistral del Mas. I m’agradaria compartir-ho.

Llegir-ne més…

Avui a la gigaenquesta conjunta de Vilanova, érem quatre gats. Símptoma clar que els últims esdeveniments han fet molt mal entre la gent disposada a col·laborar i invertir el seu temps lliure en aconseguir la independència.

A mi m’ha passat el contrari. Com més em decepcionin els polítics, més m’augmentaran les ganes d’ajudar i invertir tot el meu temps lliure per aconseguir allò que anhelo des de petit. Perquè ja sabíem que no seria gens fàcil i que caldria esforçar-nos. Però per molt que ensopeguem i que ens decepcionin, no podem deixar escapar el moment actual. Perquè no es repetirà.

Els que dieu que els actes de l’ANC no serveixen, i en concret la gigaenquesta, crec que us equivoqueu. Avui m’ha obert una senyora gran dient-me d’entrada que Espanya era una de sola i indivisible i que si aconseguíem la independència, marxaria corrent de Catalunya. Però al mateix temps em deia que també se sentia catalana i que els 50 anys que portava vivint aquí, hi havia estat molt a gust. Doncs bé, ha acabat responent l’enquesta i dient-me que anirà a votar.

Llegir-ne més…

Abans de dir res més, voldria dir-vos quatre coses sobre mi. Tinc 31 anys i des de que tinc edat per votar, he anat a votar sempre i sempre he confiat el meu vot a un partit o altre. I sóc dels que penso que votar, a part de ser un dret, també hauria de ser un deure.

A les generals i europees sempre he votat a ERC. A les autonòmiques he votat el Maragall, ERC, el Laporta i ERC. I a les municipals, mentre vivia a Roquetes, vaig votar el PSC i a Vilanova i la Geltrú vaig votar la CUP. No he tingut mai cap tipus d’associació ni vinculació amb cap partit polític, més enllà de votar-los.

Qui em coneix, probablement sàpiga que el meu pare era militant del PSC i actualment és militant d’ERC. I la meva tieta va ser regidora, diputada i senadora del PSC. I sóc soci fundador de Can Pistraus. Però això no em converteix a mi ni d’ERC, ni del PSC, ni de la CUP. Sóc un espècimen autònom amb les seves pròpies opinions.

Llegir-ne més…