Tot i que sempre he anat a votar i crec que hauria de ser un deure, fins fa pocs anys mai no m’havia agradat la política i per tant no la seguia. Creia que l’actual sistema de partits estava massa instaurat i podrit com per aconseguir canviar res. Tot i així anava a votar quan tocava i dipositava la meva confiança en un partit o altre. Mai he votat en blanc perquè tot i que el sistema no m’agradi, els pressupostos es poden fer de moltes maneres i per més que diguin alguns, no tots els polítics són iguals.
Aleshores van aparèixer les CUP. Volien canviar el sistema i volien fer-ho des de dins. Em va semblar genial ja que considero que és l’única forma pacífica d’aconseguir-ho. Fins aquell moment mai havia donat cap mena de valor als “antisistema” ja que la majoria no anaven mai a votar. Era molt maco això de criticar els governs de dretes, però no intentar que perdin, mitjançant el teu vot. Quan els hi tiraves en cara, molts et contestaven que amb el panorama polític que hi havia, millor quedar-se a casa. Bé, ara hi ha CUP, Podemos, Colau, Forcades i no sé quants noms més per triar. Veurem si al no poder jugar aquesta carta, l’abstenció baixa en picat. Tinc els meus dubtes que així sigui.
Òbviament els nefasts tripartits que hi va haver arreu, no ajudaven a reduir el desencís de la ciutadania cap al sistema polític. I per alguns comentaris que llegeixo, l’experiència tripartita serà una llosa que ERC haurà de carregar a l’esquena durant força temps. La veritat, no sé quina culpa tenen alguns dels actuals candidats dels errors que fessin els anteriors, quan ells encara no hi eren. ICV i PSC ja es busquen solets noves lloses com per haver de recuperar la del tripartit.
Però per molt malament que ho fessin els tripartits en un poble o altre, jo sempre preferiré uns pressupostos d’esquerres (encara que siguin portats a terme de forma mediocre) que no pas uns pressupostos de dretes. Perquè a més a més les dretes, per la seva pròpia idiosincràsia, si una cosa saben fer bé, és governar. Això sí, pensant primer en els seus propis interessos.
Així que fa quatre anys, amb tota la il·lusió del món, vaig anar a votar la CUP sense haver-m’ho de pensar gaire. Amb la il·lusió afegida que era el primer cop que votava a Vilanova i la Geltrú, la ciutat on sempre he fet vida. Això no hauria de ser gaire rellevant per mi, perquè la política municipal és la que menys m’interessa, però sempre fa més gràcia votar al teu poble, que no pas al poble del costat que només utilitzava com a dormitori.
Malauradament, molt poc després ja em penedia del meu vot. A Vilanova va guanyar CiU pels pèls i va entrar a governar per ser la llista més votada. I la CUP, amb la seva abstenció, no va facilitar un govern d’esquerres i va donar l’alcaldia a la dreta. I com ja he dit, prefereixo pressupostos d’esquerres. Que l’abstenció és totalment legítima? Oi tant que sí! Però també és cert que a priori, la CUP sabia que amb la seva abstenció, Neus Lloveras seria alcaldessa. O sigui que una abstenció, a efectes pràctics, era igual que votar a CiU.
A Vilanova la CUP ara té el lema de “Governem-nos”. Endavant. Només desitjo que si no poden fer-ho i mai es troben en una situació similar, no utilitzin altre cop la carta de l’abstenció legítima donant l’alcaldia a la dreta. Però tripartits potser no en fan falta. Més de dos partits en un mateix govern, després del que hem viscut, no crec que calgui. Tot i que molt em temo que a molts llocs seran necessaris per poder desbancar a CiU.
Personalment, a Vilanova m’agradaria un govern ERC-CUP o CUP-ERC, en funció dels resultats. Però no crec que sumin prou. Veient les porres de la gent, el panorama per poder formar govern, pinta dramàtic. Aquí va la meva porra:
I a qui votaré jo aquest cop? Doncs a ERC. Però ha estat el cop que m’ho he hagut de rumiar més. Els meus motius? Ho deixo pel següent article, perquè com és habitual, ja m’he allargat massa.
Pau Baig i Pujol
* Si t’ha agradat l’article, ja saps, comparteix-lo i tal 🙂
Informació bàsica sobre Protecció de Dades