Tot i que sempre he anat a votar i crec que hauria de ser un deure, fins fa pocs anys mai no m’havia agradat la política i per tant no la seguia. Creia que l’actual sistema de partits estava massa instaurat i podrit com per aconseguir canviar res. Tot i així anava a votar quan tocava i dipositava la meva confiança en un partit o altre. Mai he votat en blanc perquè tot i que el sistema no m’agradi, els pressupostos es poden fer de moltes maneres i per més que diguin alguns, no tots els polítics són iguals.
Aleshores van aparèixer les CUP. Volien canviar el sistema i volien fer-ho des de dins. Em va semblar genial ja que considero que és l’única forma pacífica d’aconseguir-ho. Fins aquell moment mai havia donat cap mena de valor als “antisistema” ja que la majoria no anaven mai a votar. Era molt maco això de criticar els governs de dretes, però no intentar que perdin, mitjançant el teu vot. Quan els hi tiraves en cara, molts et contestaven que amb el panorama polític que hi havia, millor quedar-se a casa. Bé, ara hi ha CUP, Podemos, Colau, Forcades i no sé quants noms més per triar. Veurem si al no poder jugar aquesta carta, l’abstenció baixa en picat. Tinc els meus dubtes que així sigui.
