Després de l’espectacle penós que tots els partits pro-consulta van oferir amb l’anunci del 9-9N, vaig tenir molt clar què defensaria personalment passat el 9N: eleccions anticipades amb una llista unitària formada per CDC + ERC + CUP + membres de la societat civil. I en el què posava més èmfasi, era amb què hi haguessin membres de la societat civil. I ho feia perquè amb l’experiència de la gestió davant la suspensió del 9N original, creia que els partits sols no se’n sortirien ja que les lluites partidistes pesen massa.
La proposta del president Mas va més enllà del que jo volia. Enlloc de demanar una llista unitària de partits, demana una llista unitària de persones. Algunes proposades pels partits que vulguin formar-ne part, però una llista de persones al cap i a la fi. Les sigles es deixen de banda. I em sembla fantàstic.
Un procés que ha engegat el poble i que l’ha empès endavant com ningú, no es pot deixar ara només en mans dels polítics. Entre d’altres coses perquè sempre he pensat que és impossible poder legislar en condicions, des d’una poltrona del Parlament. Un polític que porta anys i panys ocupant un escó, no pot tenir ni punyetera idea de quina és la realitat del carrer i quines són les seves necessitats. I ara parlem de crear el terreny de joc d’un nou estat. Per això necessitem persones de perfil tècnic en diferents àmbits que vinguin de fora del món de la política i que estiguin disposats a invertir 18 mesos de la seva vida en el procés. Persones com, per exemple, el jutge Santi Vidal.
No dubto que el president Mas aconseguirà que es formi aquesta llista, per una simple raó: perquè sinó, no convocarà eleccions fins el 2016, i això cap independentista ho vol. Xantatge? Sí. És força trist, però sembla que és la única forma d’aconseguir la llista unitària. I se’m fa impossible pensar que una ERC que ha donat suport als pressupostos de les retallades durant dos anys, ara no doni suport a la proposta de Mas. D’aquí uns dies, Oriol Junqueras hi dirà la seva i de ben segur que apareixeran matisos que espero que siguin positius. Però hi haurà llista unitària.
El principal argument de Mas per defensar aquesta llista unitària és que de cara a l’exterior, és la millor forma de demostrar-los que tenim un mandat democràtic per la independència, i hi estic totalment d’acord. Si els partits van per separat, per molt que portin un primer punt en comú idèntic en els seus programes, la comunitat internacional podria dir (i ho diria) que no sap si la ciutadania que ha votat cada partit, ho ha fet pel primer punt o per qualsevol altre punt del seu programa. I per què ho dirien? Perquè en un món globalitzat com el que tenim, ningú vol haver de gestionar el merder que causarà el nostre procés. Ho veig un raonament totalment lògic, però sembla que a alguns els costa molt d’entendre.
ERC i la CUP afirmen que amb una llista unitària es perdran vots independentistes. Amb què es basen per fer aquesta afirmació tan rotunda? En enquestes? Personalment se’m fa difícil creure que en una llista unitària amb suport d’ERC i CUP es perdessin vots. A qui votaran, sinó? A Podemos que no és independentista? No aniran a votar? Si és així, pensaré que són independentistes de boqueta i prefereixo perdre els seus vots i així saber realment quants som. Vull la independència sempre que la vulgui la majoria de la societat. I si resulta que encara no som prous i hem de congelar el procés per remar una mica més, doncs no m’importaria. Si hem esperat 300 anys, podem esperar una mica més. Perquè sinó, arribats al referèndum final, ens podria passar com a Escòcia. I aleshores, quan seríem independents? Potser no ho seríem mai.
La CUP també argumenta que no pot anar en una llista on també hi és la dreta catalana. Per què no? Jo vull la independència i m’importa ben poc qui formi l’equip que ens hi porti o qui es pengi les medalles, si a canvi acabem assolint l’objectiu. Aquests tics de voler ser els més purs són una de les coses que em desencanta dels cupaires.
L’altra argument que defensa la CUP és que amb aquesta llista unitària es congelarà l’agenda social. Doncs bé, la millor forma de que això no passi, és que ells hi siguin i formin part dels que governen el dia a dia. Però és clar, és molt més fàcil criticar des de l’oposició i reclamar un munt de coses. Quan governes i et topes amb la realitat i la manca de recursos és quan veus que potser no és tan fàcil desenvolupar les polítiques que defenses des de l’oposició.
Ara els donen l’oportunitat d’entrar a formar part d’un govern de transició que posarà les bases del nou estat i no volen. Per què? I no oblidem que fins fa quatre dies, molts dels votants de la CUP no anaven ni a votar. Molt maco això de reclamar justícia social sense haver participat a les urnes per intentar impedir que la societat arribés a ser el que és ara. N’hi haurà que diran que és perquè tots els partits eren iguals, però això no és veritat.
La CUP juga amb l’avantatge que només que ERC doni suport a la proposta de Mas, ja es pot aconseguir la majoria absoluta que demana el president per tal de convocar eleccions. I per això no entraran a la llista unitària tal com ja han afirmat. I crec que s’equivocaran. Quan la CUP va aparèixer amb força a les municipals, em vaig il·lusionar i els vaig votar perquè no tenien els vicis dels partits polítics de sempre. Poc després, me’n vaig desencantar molt i ja no els vaig votar a les autonòmiques. Però durant la gestió del 9N, hi vaig tornar a simpatitzar perquè, personalment, crec que són els que van fer millor paper. Ara, poden perdre definitivament el meu possible vot de cara a les eleccions constituents del 2016.
Ja per acabar, m’agradaria fer un aclariment de la proposta de Mas. Un dels punts que ha creat controvèrsia és la condició de que els membres d’aquesta candidatura no puguin repetir en les següents eleccions del 2016. Mas no vol que membres de la societat civil utilitzin aquesta llista per fer el salt a la política, però accepta que hi hagi polítics que repeteixin. No sé si és legítim o no que posi aquesta condició, però és el que demana. Cito textualment el que va dir Mas: “Totes les persones de la societat civil i la majoria, potser no totes, però la majoria, de les proposades pels partits polítics, acceptarien en aquesta candidatura no repetir en les eleccions següents”.
I ho vull deixar clar perquè ja he vist diversos atacs a la proposta, al·legant que està molt bé que Mas plegui, però que qui és ell per no deixar, per exemple, que Junqueras estigui a la llista unitària i també es presenti el 2016. I és normal la confusió si veiem coses com que El Punt Avui, en una comparació entre el projecte de Mas i el de Junqueras diu: “Cap dels membres d’aquesta candidatura podria repetir en els següents comicis”.
Estic molt tip de sentir opinions que es diuen com a veritats contrastades o informacions poc o gens documentades. I no només per part de gent que escriu al Facebook, sinó també per part de “periodistes professionals”. El pròxim escrit que faré criticarà aquestes pràctiques des-informatives perquè fan molt de mal.
Pau Baig i Pujol
Informació bàsica sobre Protecció de Dades