Som-hi! Fa un moment tenia una conversa en persona amb un amic, que anava en aquesta línia. Prioritzar no vol dir prescindir d’algo. No per mi, si més no. Prioritzar vol dir fer ARA allò per el qual tens una majoria i aparcar la resta per més endavant. El 27S va donar una majoria de 72 diputats per fer la independència i una minoria de 10 diputats (21 si vols sumar-hi els de CSQP) per acabar amb les concertades, les privatitzacions, sortir d’Europa, sortir de l’euro, de l’OTAN…
Evidentment que no està prohibit i es podria fer tot alhora. De fet, ho heu intentat i ho seguiu fent. I teniu 10 diputats de 135. I en canvi, per una de les vostres prioritats (que sembla que totes valen igual), la independència, teniu 72 diputats. Aprofiteu-ho i aconseguiu una de les coses que voleu, no? O preferiu seguir picant pedra a peu de carrer, 4 anys més, o 8 o 300 per veure si algun dia els vostres 10 diputats en són 68? Si preferiu lo segon, la veritat, em quedo sense arguments.
I òbviament ja no us consideraré part del procés del que formo part i no faré campanya per vosaltres si anem a eleccions. Però penseu que durant aquest periple indeterminat d’intentar que la CUP tingui majoria absoluta al Parlament, seguireu sent espanyols, sotmesos per un estat que va en contra dels seus ciutadans (siguin catalans o no).
