Quan fas un escrit llarg, t’arrisques a que la gran majoria de persones no arribi ni a la meitat. He decidit arriscar-me perquè tinc moltes coses a dir i m’agradaria que les llegíssiu amb calma, reflexionant sobre tot el que dic.
Al llarg dels últims quinze dies alguna cosa ha canviat dins meu. Tinc 31 anys i sóc independentista des de que tinc memòria. Recordo de petit com intentava copiar, sense gaire èxit, les estelades que dibuixava mon germà, tot preguntant-me qui eren els Maulets i per què la “Terra” del sorral de l’escola havia de ser “Lliure” 🙂
Però reconec que sempre he estat un “independentista de sofà”. Mai no he anat a fer una ofrena el 11S, ni a visitar el Fossar de les Moreres un any darrera l’altre. No he cregut mai que això servís de res més que per sentir-se millor un mateix.
