Ara és l’hora, altre cop

foto-via-lliure-2015

Ahir feia un any que vaig començar el meu activisme independentista amb un primer escrit. Era una declaració d’intencions i un intent d’aconseguir que més persones com jo s’aixequessin del sofà. Perquè com deia la campanya que va engegar l’ANC: Ara és l’hora. I això companys, no ha canviat. Seguim en el moment històric de poder canviar el nostre futur construint un país nou des de zero. I això no passa sovint.

I és tan difícil el què estem fent que necessitem a tothom fent campanya. Tots els que creiem que la independència és una gran oportunitat per tenir un futur millor, ens hem d’activar. Això no són unes eleccions normals i ens hi juguem molt. Cal que les persones que normalment ens mirem la política de lluny, anem a votar quan se’ns demana i poc més, ens polititzem i ens impliquem en aquesta campanya. Jo ho faré.

Malauradament no hem aconseguit fer un referèndum Sí/No i la campanya pels que no som militants serà més complicada ja que hi ha dues llistes independentistes: Junts pel Sí i CUP. Els que volíem una llista unitària on hi fossin tots, per poder votar independència, tenim el dilema d’haver de triar.

Llegir-ne més…

Colau és la clau

Colau és la clau

Ja hem passat el 24M i fos primera volta del 27S o no, l’independentisme ha crescut a nivell municipal. Fa quatre anys “el procés” amb prou feines era embrionari o sigui que seria molt estrany que no hagués crescut. Amb això vull dir que no sé si l’independentisme va a l’alça, a la baixa o, com sospito, està estancat.

En tot cas, si sumem els partits sobiranistes, tenim més regidors independentistes que mai (a falta del que faci Unió). Si arribats a un moment crític, els Ajuntaments han de donar suport a la Generalitat, som més forts ara que abans del 24M. Molt bé.

Però el 27S és extremadament important. Si l’independentisme no obté de forma clara i inequívoca una majoria al Parlament, la cosa es pot complicar i molt. I no ho tenim guanyat. Al Parlament hi ha 135 escons o sigui que en necessitem 68. Ara en tenim 74, però el 2010 en teníem 76. Amb els resultats a la mà, anem a la baixa. I a això hi hem de sumar que el 2012 els unionistes no deurien creure’s gaire que això del procés tiraria endavant. Però ara segur que sí. Per tant és lògic esperar que l’unionisme creixi. I tot apunta a que ho farà a través de Ciutadans.

Per aconseguir aquesta majoria independentista al Parlament, necessitem créixer i crec que la millor forma d’aconseguir-ho és sumant les persones que han votat Ada Colau i Podem.

Llegir-ne més…

Per què votaré ERC?

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

En l’anterior article sobre les eleccions municipals acabava dient que, a Vilanova i la Geltrú, votaré ERC. Ara explicaré els motius de la meva elecció.

Vagi per endavant que la política que m’agrada i m’interessa és la que permet fer grans canvis. Canvis que a nivell municipal no es poden fer. Per posar un exemple; la CUP vol municipalitzar els serveis públics. Jo no. O encara no. Primer vull que s’aboleixi el sistema de funcionariat actual i després municipalitzar els serveis públics. Però això a nivell local no es pot fer. Dins l’estat espanyol m’atreviria a dir que tampoc, però dins d’un procés independentista, potser sí. Se’ns han obert les portes per poder canviar-ho tot, com diu la CUP. Segurament no aconseguirem tants canvis com alguns voldríem, però tota millora del sistema serà benvinguda.

Llegir-ne més…

Eleccions Municipals

Eleccions Municipals - Vilanova i la Geltrú

Tot i que sempre he anat a votar i crec que hauria de ser un deure, fins fa pocs anys mai no m’havia agradat la política i per tant no la seguia. Creia que l’actual sistema de partits estava massa instaurat i podrit com per aconseguir canviar res. Tot i així anava a votar quan tocava i dipositava la meva confiança en un partit o altre. Mai he votat en blanc perquè tot i que el sistema no m’agradi, els pressupostos es poden fer de moltes maneres i per més que diguin alguns, no tots els polítics són iguals.

Aleshores van aparèixer les CUP. Volien canviar el sistema i volien fer-ho des de dins. Em va semblar genial ja que considero que és l’única forma pacífica d’aconseguir-ho. Fins aquell moment mai havia donat cap mena de valor als “antisistema” ja que la majoria no anaven mai a votar. Era molt maco això de criticar els governs de dretes, però no intentar que perdin, mitjançant el teu vot. Quan els hi tiraves en cara, molts et contestaven que amb el panorama polític que hi havia, millor quedar-se a casa. Bé, ara hi ha CUP, Podemos, Colau, Forcades i no sé quants noms més per triar. Veurem si al no poder jugar aquesta carta, l’abstenció baixa en picat. Tinc els meus dubtes que així sigui.

Llegir-ne més…