Llista unitària, segon assalt

llista-unitaria-per-la-independencia

Primer de tot voldria que llegíssiu un fragment del Full de Ruta que l’ANC va aprovar en assemblea general ordinària a Lleida el 12 d’abril de 2015:

Requisits: En aquests moments correspon als partits polítics sobiranistes arribar als acords de mínims esmentats abans.
Tanmateix, si les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línia expressada, durant el mes de juny del 2015 l’ANC es plantejarà d’organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta als simpatitzants que vulguin, a fi de conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de ser el paper de l’ANC.

Fixeu-vos que això es va aprovar molt abans del segon intent de Mas d’aconseguir una llista unitària, amb la compareixença a Molins de Rei del passat 20 de juny. Jo no ho havia llegit fins avui, però Mas segur que sí que s’ho havia llegit. L’ANC ja tenia prevista la possibilitat d’haver de fer una consulta interna. Consulta que ja ha començat i que acabarà aquest dissabte a les 2 del migdia. Però en quin cas s’havia de realitzar la consulta? En el cas que els partits polítics no fossin capaços d’arribar a un acord de cara al 27S.

Però això no havia passat, l’acord havia arribat i s’havia signat un altre Full de Ruta on deia que els partits anirien per separat, compartint un primer punt en comú. I el molt honorable President Mas, a Molins de Rei, es va passar pel forro aquest acord, provocant al mateix temps, un altre rebombori intern entre les fràgils (i cada cop més fastiguejades) files independentistes.

Llegir-ne més…

No vull seguir sent un independentista de sofà

ara_es_l_hora

Quan fas un escrit llarg, t’arrisques a que la gran majoria de persones no arribi ni a la meitat. He decidit arriscar-me perquè tinc moltes coses a dir i m’agradaria que les llegíssiu amb calma, reflexionant sobre tot el que dic.

Al llarg dels últims quinze dies alguna cosa ha canviat dins meu. Tinc 31 anys i sóc independentista des de que tinc memòria. Recordo de petit com intentava copiar, sense gaire èxit, les estelades que dibuixava mon germà, tot preguntant-me qui eren els Maulets i per què la “Terra” del sorral de l’escola havia de ser “Lliure” 🙂

Però reconec que sempre he estat un “independentista de sofà”. Mai no he anat a fer una ofrena el 11S, ni a visitar el Fossar de les Moreres un any darrera l’altre. No he cregut mai que això servís de res més que per sentir-se millor un mateix.

Llegir-ne més…