Acord parlamentari (2/2)

Mas s’aparta, però no tinc tant clar que “deixi pas” com volien alguns. L’acord d’avui he de reconèixer que, un cop més, m’ha sorprès. No me l’esperava. El procés, a nivell polític, ha estat marcat per Mas mitjançant tota una sèrie de xantatges que li han sortit bé, perquè ell jugava des d’una posició de poder que ningú més tenia. Però com més avançàvem, més reduït es tornava el seu poder. Si anàvem a eleccions, no tenia cap arma per forçar ERC a anar plegats. I si ERC treia millors resultats que CDC, no era lícit seguir exigint el lideratge del procés. L’única arma de poder que li quedava ara mateix, eren els 30 diputats convergents de JxS. Perquè la resta (com a mínim els d’ERC) també s’havien sumat al #pressingMas.

Sabent això, la jugada de Mas crec que pot ser deguda a dues coses: la més simplista és que CDC li ha fet el llit i ja no tenia cap mena de força. Pot ser que li hagin dit: “Xato, si anem a eleccions, ERC se’ns menja i nosaltres ens mengem els mocs. Necessitem més temps per refer-nos o sigui que aparta’t i que sigui el que Déu vulgui”. Pot ser que hagi estat això. I Mas, que en deu estar fins els cullons de tot plegat, veient que fins i tot els seus l’abandonen, hagi tirat la tovallola i es dediqui a una vida més tranquil·la.

La segona és molt més complexa i a llarg termini, perquè amb tot el que ha dit Mas, que no és poc, no crec que la decisió que ha pres sigui simplista. Segurament pot haver rebut pressions des de dins de casa seva, però crec que ell era el primer en ser conscient que si anàvem a eleccions per separat (altament probable), les hòsties que hi hauria en campanya entre CDC-ERC i la CUP també per allà, haurien estat terribles. Plenes de retrets sobre l’intent de legislatura fallit. I probablement s’hauria perdut tot, fos qui fos el vencedor de la batussa independentista.

Fent una passa al costat, Mas aconsegueix, de cop, un munt de coses a tots els nivells:

1. JxS segueix viu i no crec que ningú dubti que allà dins qui mana més, és ell. Ja sigui com a president o com a ex-president. Podrà seguir movent els fils i a més traient-se molta pressió de sobre.
2. Aconsegueix un acord de la CUP amb un pacte d’estabilitat parlamentària. Ser president, però sense majoria absoluta parlamentària, no deu molar gaire. I menys si el què has d’aconseguir és la independència.
3. Tornem a agafar la iniciativa respecte Espanya, que ara no té govern. De rebot, hi pot haver acord PP+PSOE i acabar amb la fal·làcia del referèndum de Podemos.
4. Passa de ser president a ex-president. Molt més digne per algú com ell que passar de president a conseller en cap, vicepresident o, anant a eleccions, potser a líder de l’oposició, o pitjor.
5. A nivell personal, també es treurà l’espina podent vetar a diputats cupaires (encara no se sap qui són), per tal de que es pugui curar el seu gran ego, humiliat els últims mesos. Això em sembla bastant lamentable, perquè Gabriel i companyia només són la cara visible d’una part de la CUP i vetar-los ho veig infantil i contraproduent. Altra cosa és que la CUP també ho vulgui, perquè n’hi hagi que no vulguin seguir ni en pintura.
6. En la compareixença, Mas ha aprofitat l’avinentesa per deixar clar que no abandonava la política, que es dedicaria a refundar la nova CDC i que allò de que d’aquí 18 mesos es retirava, quedava invalidat. Si vol, es tornarà a presentar per President.

En sentir aquest últim punt, de ben segur que Junqueras s’ha ennuegat xD

Perquè Mas, per molts, acaba de quedar com un màrtir que ha donat un pas al costat pel país. Això l’ha enfortit moltíssim de cara a futures eleccions. Tan si surt bé, com si surt malament.

Si d’aquí 18 mesos som un estat propi, molts voldran que Mas, el sacrificat, sigui el primer president de la República Catalana. I arrassarà. I ell voldrà fer-ho per treure’s l’espina d’haver de sortir per la porta del darrera. Voldrà governar 4 anys més i sortir per la porta gran, mentre deixa pas a Puigdemont, que potser és el seu delfí. I haurà passat una altra dècada d’hegemonia convergent per Catalunya. Mal negoci per aquells dels eslògans “Fins Mai Mas” o “Fem fora la màfia”.

Si no surt bé i seguim amb l’autonomisme, Mas dirà que si no se l’hagués apartat, ho hauríem aconseguit. I tornarà amb el mateix discurs de “doneu-me la majoria absoluta i us portaré a la independència”. Mentre va refundant CDC i donant pas al seu delfí.

Perquè en el fons, crec que Mas a partir d’ara prioritzarà CDC i tot el que representa. A l’entrevista de TV3 quan va dir allò de “si se’m veta a mi i tot el que jo represento” vaig notar una ràbia, que indica que aquests 3 mesos, a CDC també han fet mal. Em va venir al cap la campanya aquella dels “Som 6 milions”. Crec que la “legítima” humiliació de la CUP envers CDC i el seu candidat, ha despertat a la bèstia convergent. Tots els que defensàveu que no volíeu una Catalunya convergent amb tanta coherència i vehemència, que Déu us agafi confessats xD

Tot això són les meves especulacions de sofà, però com més hi penso, més clar veig que Mas, un cop més, els hi ha fotut un gol per l’esquadra a tota la resta. I com sempre, n’hi ha que encara no se n’han adonat 😉