Buf, una mica dens i estic espès, però allà anem. Entenc que dius que el “governem-nos” invoca als que ens quedem fora de la representació democràtica. Alguns apunts: si prèviament dius que “el sistema parlamentari no pot absorvir les realitats del carrer”, ens quedem igual, no? Dónes per fet que aquest 90% ens sentim representats per la cup perquè ens “governi”? O que estem en desacord amb l’actual model de democràcia representativa parlamentària? No puc per parlar per tots, però jo vull una democràcia representativa. Perquè no vull haver d’estar informat sobre tots els temes, haver d’anar a assembles i fer tot l’activisme polític que fan les formiguetes de la cup i que ens venen com l’autèntica democràcia. O el que seria pitjor. No estar informat sobre coses i anar a assembles i emetre vots que poguessin repercutir en afers dels que no tinc ni punyetera idea.
La immensa majoria no estem capacitats per decidir sobre una immensitat de coses. A vegades per desinformació, per capacitat o per voluntat pròpia. I ha de ser respectable. I optem per donar confiança a uns representats. Per no dir què passaria amb l’actual sistema representatiu si tots els partits fossin assemblearis amb els seus propis calendaris d’assemblees. Seria l’immovilisme més absolut.
Però de totes formes no he compartit l’article “Estimat cupaire” de Bernat Dedéu per debatre sobre models democràtics, que és un tema interessant i t’invito a seguir-lo. Interpreto que la teva idea, plasmada en 4 idees bàsiques, requeriria un remodelació total del sistema democràtic actual, i m’agradaria sentir-la.
Però l’article el compartia en clau de procés 😉
Un dia em vas dir quelcom similar a “per trencar has de trencar”. És molt fàcil empènyer a JxS perquè “pari màquines” i apliqui el decret de pobresa energètica. Sobretot si ho fas des de fora del govern i personalment no t’hi jugues res. Perquè al cap i a la fi, tots som persones i no crec que a ningú li agradi haver d’anar a la presó. I mitja cup, crec que no està preparada per trencar.
La indecisió de la CUP crec que realment és un reflex de que tremolen les cames, com argumenta aquest article (article esborrat).
JxS encara no ha mostrat tremolor de cames, tot i que cada cop sóc més lópeztenià. Veurem…
Si la CUP volgués ser coherent, el que hauria d’haver fet el 28s és oferir a JxS col·laboració total, entrar al govern, quedar-se amb els ministeris corresponents i impedir tots els desnonaments i talls d’energia.
Perquè la coherència de que no investirien a Mas, resulta que és de boqueta perquè ENLLOC del seu programa deien que no investirien a Mas. I si vols ser coherent amb el teu electorat, amb l’únic que et pots basar, és en el que diu el teu programa electoral. Perquè no pots tenir punyetera idea de què porta a un elector, emetre el seu vot.
Tornant al “governem-nos”, a VNG no van voler entrar al govern amb el psc perquè “l’acció de govern seria massa diferent i seria impossible”. Crec que és un error. Si vols canviar la seva manera de fer o ho fas treballant amb ells, colze amb colze, o serà molt més difícil, per no dir impossible. I sí, hauràs de cedir en coses, però també aconseguiràs que ells cedeixin. Això és la política. Pretrendre seguir a la oposició, “terreny on es mouen molt bé”, fins que algun dia tinguin majoria en solitari, és respectable i legítim, però a mi no m’hi trobaran. Prefereixo els partits disposats a mullar-se, equivocar-se, però per intentar construir, que no pas limitar-se a fer oposició. I creure que amb aquesta estratègia no-pactista (per molts, purista) algun dia seran majoria, per mi és com creure en el federalisme en aquest estat espanyol.
A nivell nacional, la cup de l’anterior legislatura crec que tot això ho entenia i ho tenia molt clar. I per molt diferent que fos la manera de fer, el 9N la cup no va tenir problema en arremangar-se i posar-se a treballar colze amb colze per un objectiu comú. Inclús en ronda de negociacions quan no sabíem si hi hauria 9N, es van passar pel forro l’assemblearisme de la CUP i Fernández i Arrufat van ser hermètics totalment. Encara recordo com el Rai m’explicava com apretava el Quim perquè li digués alguna cosa i no en va treure res. I tots els cupaires ho van entendre i acceptar sense cap problema.
Però ara tenim una nova cup, que sembla que tot això que tenien clar fa ben poc, ja no és així. I molts em deien que tranquil, que la cup no era Fernández i Arrufat pq no som personalistes i blablabla. Ja ho veig ja. Visto lo visto diria que l’anterior legislatura la cup, no era la cup.
En fi, si em contestes, ja no contestaré fins l’any que ve, pq ja no tinc més temps! Bon any!
Informació bàsica sobre Protecció de Dades